8 : Catalunya, l'únic país que no té escut

Catalunya és l'únic país -crec que de tot el món- que no té ni tindrà -pel que sembla- escut oficial. També és l'única autonomia de l'Estat espanyol que no en té. Resulta que el primer escut de la península Ibèrica -i crec que el segon d'Europa- és el dels comtes de Barcelona, del qual tenim constància i prova des del 1150. Es tracta d'un escut d'or (o groc) amb quatre pals de gules (o vermells). Antigament dels pals heràldics en deien barres i popularment encara molta gent els esmenta d'aquesta manera. En la ciència o disciplina heràldica, les franges verticals són pals, les horitzontals són faixes, les diagonals de dalt a l'esquerra a baix a la dreta són bandes i de dalt a la dreta a baix a l'esquerra són barres. Per tant, científicament, tècnicament i acadèmicament no és correcte dir barres al que són pals.

La bandera o ensenya dels comtes de Barcelona fou com llur escut, però en ella els pals esdevingueren faixes, o sigui franges horitzontals.

La bandera dels comtes de Barcelona, després comtes-reis, i conseqüentment l'escut, foren territorialitzats, o sigui, esdevingueren propis del Principat de Catalunya, per la voluntat dels nostres sobirans. Efectivament, el comte-rei Martí I l'Humà, a la proposició (discurs de la Corona) que va fer a les Corts catalanes celebrades a Perpinyà el 1406, va manifestar que ja feia temps que ho era quan va fer esment que el seu besavi, el comte-rei Jaume II, quan va enviar el seu fill Alfons (el futur comte-rei Alfons III el Benigne) a la conquesta de Sardenya, li va fer a mans la bandera tot dient: "Fill, jo us dono la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya, la nostra bandera reial".

Com a assessor d'heràldica i genealogia de Catalunya que sóc per nomenament presidencial, i també com a president de la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica, fa anys que gent del país i de fora ens pregunta i vol saber quin és l'escut de Catalunya com a país, i hem de respondre que oficialment no en té, però que el que li correspon tenir és el que anomenem dels "quatre pals", per antonomàsia (o sigui, d'or amb quatre pals de gules). I això és així perquè el nostre Estatut d'autonomia vigent no l'esmenta, l'ha oblidat.

L'Estatut del 1979 només esmenta la bandera a l'article 4, que diu: "La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc".

Resulta que al nou Estatut que està en projecte -malgrat l'assessorament que vaig oferir a la comissió del Parlament, explicant com haurien de definir l'escut i la bandera, i del qual no han fet cap cas- el tema dels símbols surt exactament com estava: obviant l'escut i definint incorrectament la bandera.

És curiós el que passa a Catalunya: molt parlar i debatre si som o no una nació, però quan es tracta dels nostres símbols nacionals sembla que no interessin la gent o fins i tot que se'n vulgui prescindir. S'ignora totalment el nostre escut i es defineix incorrectament la nostra bandera, en comptes de fer-ho, en un lloc tan important i solemne com és l'Estatut, de la manera més objectiva, acadèmica, tècnica i científica, com abans he dit. A què juguen els nostres parlamentaris?

Armand de Fluvià i Escorsa
Assessor d'heràldica i genealogia de Catalunya