GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
13 : Joan de la Via i els últims de Constantinoble

13 : Joan de la Via i els últims de Constantinoble


Cònsol dels catalans a Constantinoble en el moment de la caiguda de la capital de l’Imperi Bizantí a mans dels turcs, l’any 1453.  

Una de les grans preocupacions de la política oriental del rei Alfons IV el Magnànim va ser la de contenir l’avanç imparable dels turcs otomans sobre el que quedava de l’imperi romà d’orient. Per això, va dur a terme, per una banda, una important política de col·laboració amb els líders locals balcànics com el gran duc de Bòsnia Stefan Vukcic, Demetri Paleòleg, dèspota de Morea, o Jordi Castriota, senyor de Croia, anomenat Sanderberg, heroi nacional albanès. Per l’altra, va intentar, sense èxit, formar una coalició internacional amb els grans prínceps del moment que aturés els turcs. Amb aquest objectiu, Alfons va enviar ambaixadors a l’emperador de Constantinoble, a l’emperador de Trebisonda, al negus i al gran khan mogol, així com s’atorga el paper d’intermediari entre la Santa Seu i l’emperador d’Orient. És de remarcar que la intervenció d’Alfons als Balcans va ser específicament catalana.   

Davant de l’evidència del setge de Constantinoble, Alfons va decidir cooperar en la seva defensa. Es calcula que uns 200 catalans van participar en la defensa de la ciutat fins a l’últim moment. El dia 29 de maig de 1453, la ciutat de Constantinoble, l’antiga Bizanci, cau en poder dels turcs. Mohamed II, el Gran turc, no estalviarà el càstig als estrangers que s’han interposat en els seus plans de conquesta; entre ells, Joan de la Via, cònsol català.   

Quan es produí l’assalt final, el capità de la guarnició catalana Pere Julià, amb els seus soldats catalans, defensava una de les portes de la ciutat. Francesc de Toledo manava forces de caballería. La zona de la muralla de Constantinoble defensada pels catalans va ser la darrera en caure en mans dels turcs. L’historiador Constantino Lascaris Comneno escriu: “si els catalans continuaven en el seu lloc primitiu d’emplaçament, tingueren l’honor de ser els darrers a sucumbir en el recinte amurallat”. 


Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici