GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
29 : Felip Faiadell i Pere de Bònia (Segle XV)

29 : Felip Faiadell i Pere de Bònia (Segle XV)


La monarquia catalana havia tingut interès per la terra del mític Preste Joan (l’actual Etiòpia) des que les notícies de l’existència d’aquesta monarquia cristiana enmig d’infidels anaven deixant el terreny de la fantasia i, cada cop més, esdevenien una realitat irrefutable. Sabem, per exemple que, l’any 1391, Joan I, un rei interessat per les descobertes geogràfiques, que es feia portar tots els manuscrits que parlaven de viatges, envia Pere de Beviure amb una missiva personal dirigida al comte de Foix, cosí seu, en què li demana que li enviï un frare menoret que afirmava haver estat a la cort del Preste Joan:   

“Lo rei d’Aragó:

Comte car cosí segont que ens ha dit mossen Ponç de Perellons, nostre majordom, aquí ab vos quan ell hi era, havia un frare menor qui ha estat motls anys ab Preste Ioan, e compta d’aquelles parts moltes maravilles. E com nos lo desigem oir, pregam vos, car cosí, que’l nos trametats encontinent sens falta. E si per ventura era ja partit de vos, que hi vullats trametre on que sia e fer per guisa que venga, car gran plaser nos en farets. E sia car cosi, lo Sant Sperit ab vos. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a VIII d’abril de l’any MCCCLXXXXI Rex Johannes. Comitii Fuxensi. Dominus rex mandavit mihi Petro de Beviure.“  

No ens ha arribat cap notícia que confirmi que el frare menoret, del qual desconeixem el nom, arribés a trobar-se amb el nostre rei. El que sí sabem és que, uns quanta anys més tard, el rei d’Etiòpia Isac, va decidir adreçar-se al rei més poderós de la Mediterrània que no podia ser cap altre que Alfons el Magnànim i va enviar-li una ambaixada, que va arribar a València, on s’hi estava la cort en aquell moment de l’any 1427. El rei Isac proposava al nostre rei una aliança militar i matrimonial.  

Sospesat l’oferiment, Alfons va decidir enviar dos ambaixadors amb la seva resposta. Els escollits foren Felip Faiadell, confessor del rei i Pere de Bònia, mercader. La missió havia de ser duta a terme amb el secret més rigorós i seguint instruccions molt precises, tal i com queda documentat en les còpies dels memorials amb què foren proveïts, un per lliurar al rei Isac i l’altre amb les instruccions que havien de seguir. Primer de tot, havien d’anar a Xipre i , des d’allà dirigir-se a Terra Santa, fent veure que hi anaven en pelegrinatge. Un cop allà, i sense cridar l’atenció, havien de passar a Egipte i, afegint-se a alguna caravana, seguir fins a Etiòpia.  

La missió dels ambaixadors Faiadell i Bònia era, en realitat, la d’esbrinar el veritable poder del rei Isac. Quant a l’oferta matrimonial (Isac s’oferia en matrimoni a la infanta Joana i oferia una princesa abissínia, a l’infant Joan) havien de fer veure que no en sabien res i per no ofendre el seu amfitrió, asegurar-li que, de seguida que tornessin al seu país, n’informarien al rei.  

No tenim cap notícia de com els van anar les coses als nostres ambaixadors. Però podem pensar que hi reexiren mínimament si tenim en compte que les relacions entre els catalans i els etíops estan documentades durant la resta del regnat del Magnànim. 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici