GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
35 : El pirata Barbanegra

35 : El pirata Barbanegra


Aquest és el nom amb què es coneix el pirata Edward Teach, que va assolar les colònies britàniques de la costa atlàntica dels actuals Estats Units fins a Delaware. La seva carrera fou breu però molt intensa, des del 1716 fins al 1718, quan li van tallar el cap. La seva proesa més important fou el bloqueig del port de Charleston, potser la ciutat més important de la zona, que va haver de pagar un rescat per deslliurar-se’n.

  La historiografia ens explica que ell, junt amb altres milers de mariners anglesos, es van dedicar al cors, a l’acabar la Guerra de Successió espanyola, després del Tractat d’Utrech, quan les potències europees -Gran Bretanya al capdavant- van trair a Catalunya, deixant-la sola contra França i Castella. Traïció que culminaria en el nostre 11 de setembre de 1714, de conseqüències prou conegudes per tots.

  No sembla gaire creïble que, acabada la guerra, els mariners britànics es dediquessin de forma massiva a la pirateria. En efecte, Gran Bretanya, amb la seva traïció havia, de fet, guanyat. Els mariners d’aquesta nació podien trobar feina fàcil i abundant en el nou comerç cap Amèrica que s’encetava com a bescanvi per l’esmentada traïcio. Ser pirata era una activitat més lucrativa, però extraordinàriament més perillosa, ja que comportava l’execució.

  És possible que algun mariner passés de la marina comercial o militar a la pirateria però que, de sobte, ho fessin “milers” no és lògic en un país que acaba de guanyar una guerra. Si que és molt més lògic, en canvi, que al país que perd una guerra i acaba ocupat, els mariners s’hagin de dedicar a la pirateria com a únic recurs. Aquest seria el cas de Catalunya, un cop acabada la Guerra de Successió.

  I del nostre protagonista no se’n sap res o gairebé res. Sembla increïble que d’un personatge que en el seu moment va tenir tant de ressò se n’ignori gairebé tot.

  Se sap que era de bona família i que es va dedicar a la pirateria, com ja hem dit, en quedar-se sense feina, després del Tractat d’Utrech. Tampoc no se sap exactament quin era el seu nom: Teach o Tache o Thatch.

  Tampoc hi ha consens quant al seu origen: uns diuen que era de Bristol, uns altres, de Jamaica; d’altres, que d’algun lloc de les Carolines.

  En resum, no hi ha cap certesa sobre la biografia del pirata més important del seu temps i,possiblement, de tot el segle XVIII.

  El soci de Barbanegra es deia Stede Bonnet; segons sembla, militar amb el grau de ‘major’. Era un ric propietari d’una plantació a Barbados. No se sap per què es va dedicar a la pirateria. La brama de l’època deia que ho va fer per fugir de la seva muller, que es veu que tenia molt mal caràcter. Com en el cas de Teach, no se’n sap res del cert. No es diria pas Bonet en comptes de Bonnet?

  És de destacar, especialment, el nom del seu vaixell, Queen Anne’s Revenge, que, es tradueix, normalment, per Venjança de la Reina Anna. Però, que vol dir això? Era la reina Anna qui es venjava o era l’anomenat Barbanegra qui li aplicava o la sotmetia a venjança? A més, de què o de qui s’havia de venjar aquesta reina? No seria d’una venjança que venia provocada per la reina Anna?

  Aquells que de veritat tenien raons per venjar-se de la reina Anna eren els catalans. Anna d’Anglaterra era la sobirana britànica durant la Guerra de Successió i, per tant, la darrera responsable del Tractat d’Utrech i de la traïció a Catalunya.

  Com hem dit, les principals víctimes d’en Barbanegra foren les colònies britàniques de les Carolines i de Virgínia, entre d’altres. Un oficial britànic va dir que “havia espantat Amèrica més que qualsevol cometa” ( en aquell temps, els cometes eren considerats senyals de malastruga). Que d’un home així no se’n sàpiga res, és realment increïble !

  Els britànics, cal insistir-hi, van ser-ne les principals víctimes i en gran proporció, de les malifetes d’en Barbanegra. No té gaire sentit que un britànic es dediqués, bàsicament, a robar els seus compatriotes i no espanyols ni francesos que haurien d’haver estat els seus principals objectius.

  Queden moltes preguntes obertes sobre aquest personatge. Creiem, però, que el que s’explica en el present estudi pot donar algunes pistes per començar.

Carles Camp

  Nota: Informació treta de Joel K. Bourne Jr “Barbanegra vive”, National Geographic España, Barcelona, juliol 2006, p. 92-107.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici