GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
84: Per què als hondurenys els diuen catrachos?

84: Per què als hondurenys els diuen catrachos?


 

Els habitants de la resta de països centreamericans es refereixen als hondurenys amb l’apel·latiu catrachos.

 

Per trobar l’origen d’aquest mot tan estrany, ens hem de remuntar a la dècada del 1850 quan un grup de filibusters nord-americans comandats per William Walker van organitzar un exèrcit privat per envair l’Amèrica Central i incorporar-la als Estats Units, de la mateixa manera que el govern d’aquest país acabava de prendre a Mèxic els territoris de Texas, Arizona, Nevada i Califòrnia. Afortunadament per als centreamericans, aquest exèrcit privat no tenia cap mena de suport per part del govern dels Estats Units.

 

Davant d’aquesta situació els cinc estats centreamericans (Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Hondures i Costa Rica) van deixar de banda les seves diferències i es van unir per defensar-se d’aquesta amenaça. Hondures, concretament, va contribuir amb un exèrcit de 300 homes, comandats pel general Florencio Xatruch.

 

Els invasors ja s’havien apoderat d’una part del territori de Nicaragua i, a la ciutat de Granada d’aquest país, es van concentrar les forces aliades i, el desembre de 1856, el general Xatruch  hi va ser nomenat generalíssim de l’exèrcit centreamericà.

 

Va ser una guerra sagnant, amb un gran nombre de baixes per ambdós bàndols. L’exèrcit aliat va resultar vencedor i va expulsar els invasors. Els hondurenys, destacats pel seu coratge, van ser exemple per a la resta dels soldats centreamericans. El general Xatruch també va donar grans mostres de coratge i valentia.

 

Al tornar dels camps de batalla, els homes del general Xatruch van ser acollits pels nicaragüencs com a herois, amb exclamacions com “Ahí vienen los catrachos”, paraula aquesta darrera que prové de la dificultat, per a un castellanoparlant, de pronunciar el nom del general Xatruch,. Potser xatrucos hauria estat més lògic, però va ser catracho’ la que va quedar.

 

Qui era, però, aquest Florencio Xatruch?

 

Florencio Xatruch va néixer el 21 d’octubre de 1811. Era fill d’un català, Ramon Xatruch. La seva mare, la senyora Eugenia Villagra, procedia de l’alta societat de Choluteca (Hondures), d’una família propietària de mines.

 

Després d’estudiar a la Universitat de León, a Nicaragua, va tornar a Hondures el 1826, va entrar a l’exèrcit i va començar la seva carrera política i militar.

 

No entraré a repassar gaire a fons la seva carrera: convulsa, entortolligada i amb sobtats i destacables alts i baixos i amb uns jocs d’aliances prou complicat, característiques, d’altra banda, de la política d’aquella zona del món des de la seva independència del regne d’Espanya fins a l’actualitat. Tan sols, faré un breu resum.

 

Malgrat tot, la seva trajectòria fou prou lineal: sergent el 1832, capità el 1841, diputat electe al Congrés Nacional el 1848. Desterrat a Nicaragua després d’un fallit cop d’estat és nomenat general de brigada en aquest país. El 1855, és nomenat general per Hondures, en el moment de la invasió de Walker. Va ser nomenat general de Brigada a Guatemala, el 1857. El 1858, va ocupaear el càrrec de ministre de guerra i hisenda, càrrec que va ocupar des del 22 de maig de 1858 fins al 3 de febrer de 1860, temps en el que també fou ministre d’afers exteriors i ministre general interí.

 

El 15 de febrer de 1864 va ser nomenat vicepresident de la república d’Hondures, però va er destituït per l’Assemblea Legislativa. Es va exiliar a El Salvador, on va ser nomenat comandant i governador de San Miguel.

 

Va organitzar un cop d’estat a Hondures amb prou èxit i va ser proclamat president provisional de la república el 26 de març de 1871, càrrec va ocupar fins al 23 de maig d’aquell any, quan va ser enderrocat per un contracop.

 

Fins al final de la seva vida va ocupar diferents càrrecs militars i polítics en diferents països de la zona. Va morir el 15 de febrer de 1893, als 82 anys d’edat, a Managua. Va ser enterrat amb tots els honors en agraïment per tots els serveis prestats a la república de Nicaragua.

 

La informació recollida diu que era fill, com hem dit, d’un català i d’una hondurenya i nascut a Hondures. Malgrat això, en cercles populars hondurenys se’l coneix com a “el general catalán ” o “el militar catalán”, fet aquest que em consta però que no he pogut documentar. No he pogut trobar cap informació sobre la seva família materna, els Villagra que, si fossin també catalans o d’origen català explicaria aquesta diferència entre la informació trobada i el que se’n diu d’ell popularment.

 

 

Carles Camp

 

 

Per a saber-ne més:

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Florencio_Xatruch

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Catracho

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici