GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
42: Joan de Cardona heroi del setge de Malta

42: Joan de Cardona heroi del setge de Malta


En l’article número 33 de la sèrie Qui és…, ja vam parlar de l’estreta vinculació de l’illa de Malta amb la monarquia catalana i vam fer esment del Gran Setge de Malta (1565) i de com les fortificacions fetes construir per un dels grans mestres catalans de l’orde de Malta, Joan d’Omedes, que resultarien fonamentals per aturar l’atac turc.

 

El Gran Setge de Malta (18 de maig-11 de setembre de 1565) ha estat un dels fets d’armes més sagnants i ferotges de la història europea. La victòria cristiana va ser una de les victòries més celebrades i la de més impacte emocional sobre l’Europa del segle XVI, tant pel desequilibri de forces en combat, com perquè va significar el final de la percepció d’invencibilitat que els europeus tenien de l’exèrcit turc.

 

Omedes no va ser l’únic català que va jugar un paper fonamental en aquest episodi. Un altre català, que va contribuir a la victòria final, va ser Joan de Cardona i Requesens.

 

Joan de Cardona, baró de Sant Boi, capità general de les galeres de Sicília i Nàpols, nét de Joan Ramon Folc IV de Cardona, cinquè comte i primer duc de Cardona. La intervenció de Cardona, el 28 de juny, que va travessar amb les seves galeres l’estol turc i va aconseguir introduir reforças a l’illa, va ser decisiva per aixecar la moral dels assetjats.

 

Joan de Cardona també va jugar un paper decisiu en la posterior (1571) batalla de Lepant (gairebé una victòria catalana). Designat Navarra, entre 1595 i 1610. Mentre ocupava aquest càrrec, va escriure una carta a l’abat de Montserrat, on havia estat escolanet en què li demanava “digueu als meus germanets, els escolans, que no m’oblidin i que m’encomanin a la verge”.

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici