GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
46: Francesc Codina i el comerç català a Amèrica durant el segle XVI

46: Francesc Codina i el comerç català a Amèrica durant el segle XVI


Les xarxes comercials catalanes que, des de l’edat mitjana, s’havien estès per tota la Mediterrània, el nord d’Europa i Àfrica, van trobar un nou mercat en les noves terres americanes acabades de descobrir. Estudis dels historiadors E. Otte i Martínez Shaw n’han constatat l’existència i alguns dels protagonistes. Consideren aquest comerç cinccentista com a limitat a unes poques famílies: els Riera, Planes, Font Jover, Codina o Tries, que, a més es van limitar a establir-se a Andalusia i les Canàries.

 

Tanmateix, algunes dades desmentirien aquestes suposades limitacions. Ja hem vist que la nòmina de comerciants era més àmplia i no es reduïa als llinatges esmentats ( v. Sabies que… 88, Qui és… 44 i 36) i, pel que fa a les pautes d’actuació d’aquests comerciants, res no fa pensar que fossin diferents de les que eren habituals a Europa o Àfrica, basades en organitzacions de caire familiar i relacions de grup i que serien constants del comerç català a Amèrica, com ho demostren els testimonis d’Humboldt o els francesos Depons i Dauxion Lavaisse, en el cas dels catalans de Veneçuela de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ja vam veure, en aquesta secció, el cas de Joan de Serrallonga. També seria el cas de Francesc Codina, membre d’una nissaga de comerciants de vi i farina establerta a Anvers, Sevilla, les Canàries i Santo Domingo. Establert a Santo Domingo, va fer una breu estada a l’Havana i, posteriorment, es va establir a Mèxic on es va dedicar al negoci miner a l’actual estat de Guanajuato. Resseguint l’itinerari de Codina, resseguim l’itinerari de l’expansió de l’imperi americà.

 

Alguns autors situen, a finals del segle XVI, un decandiment de l’interès comercial català per Amèrica que no es tornaria a revifar fins a finals del XVII. Haurem de tornar sobre aquesta qüestió i mirar d’esbrinar, en cas que fos certa aquesta hipòtesi, les seves causes profundes.

 

 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici