GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials

Editorials

Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Editorial Abril 2009: De la memòria històrica

Editorial Abril 2009: De la memòria històrica


Aquests dies, amb motiu de la reunió del consell consultiu del Memorial Democràtic, depenent de la Conselleria de Relacions Institucionals, s’ha tornat a parlar d’aquest organisme que té com a objectiu desplegar les polítiques del govern per a la recuperació i el foment de la memòria democràtica i del coneixement de l’època republicana, el franquisme i la lluita antifranquista. En un primer moment, la discussió al voltant de la llei del Memorial Democràtic es va centrar en el possible caire esbiaixat del projecte, que hauria primat unes posicions polítiques respecte de les altres. Sembla que, amb més o menys fortuna, s’han aplicat criteris correctors que equilibraran el resultat final. Caldrà veure com quedarà reflectida la memòria d’aquells que van rebre de totes dues bandes pel fet d’haver defensat idees de caire exclusivament catalanista i/o liberal i que no es van voler deixar arrossegar pels extremismes del moment.

 

Com a entitat que té com a objectius fonamentals la recerca i la difusió de la història, estem a favor de l’existència d’entitats que treballin per a la recuperació de la memòria històrica. El que trobem a faltar en aquest país és un projecte de recuperació històrica més ambiciós, que no es limiti a un moment determinat de la nostra història i que, en el millor dels casos, atorgui un paper secundari a la resta. Som un poble derrotat i, com a poble derrotat, hem de ser plenament concients que la nostra història l’han volguda escriure aquells que ens han vençut. I que no s’han limitat a rescriure-la des del 1939 o des del 1714, sinó que per crear la il·lusió d’una unidad de destino en lo universal han anat més enllà i han inventat, sense cap pudor, una Espanya que enfonsa les seves arrels en el neolític. S’han volgut apropiar dels íbers, de la descoberta d’Amèrica o dels fets de la guerra del francès i ens han volgut negar el dret a una història i un imaginari propis per construir-se el seu. Som un poble derrotat, és cert, però no som un poble anorreat. Encara hi som i, malgrat tots els entrebancs, sempre que hem pogut gaudir d’uns mínims de normalitat, els nostres historiadors i les nostres institucions han treballat a l’ensems per tal restituir la nostra memòria històrica. Va ser així durant la renaixença, amb la Mancomunitat i durant els anys anteriors a la guerra del 1936. I ho van fer perquè sabien que, juntament amb la llengua, amb les infraestructures o amb l’economia, el coneixement del passat era imprescindible per a la nostra supervivència.

 

Ara, de nou, gaudim d’aquests mínims i hem de saber aprofitar-los. Cal que les institucions del país donin suport a la feina dels historiadors que treballen en aquesta línia més ambiciosa de restituir una memòria que vam començar a perdre ja fa més de cinc-cents anys. Cal que ho facin perquè és una feina de país, de la qual en depèn el nostre futur com a poble. I més enllà de les institucions polítiques i acadèmiques cal que tots plegats en prenguem consciència si no volem acabar sent, aquest cop sí, un poble derrotat i anorreat per sempre més.

 

 Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici