GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
50: Jaume Joan (s. XVI)

50: Jaume Joan (s. XVI)


Cosmògraf i matemàtic valencià, responsable de la primera observació documentada d’un eclipsi de lluna a les possessions americanes.

 

L’any 1583, Joan es va presentar a la cort de Felip I (II de Castella) a Lisboa. Volia anar a les Índies per tal de dur a terme una sèrie d’observacions astronòmiques. En aquell moment, hi havia molt d’interès en solucionar els reptes que plantejava, a la navegació d’altura, el descobriment de nous mars, per una banda, i la determinació de les coordenades geogràfiques dels nous territoris, per l’altra. Durant el regant de Felip II, es van realitzar les Relaciones Geográficas, documents que els administradors colonials havien d’enviar a la metròpoli, amb informacions sobre les possessions americanes. El sistema incloïa uns qüestionaris comuns de cinquanta preguntes (amb les instruccions corresponents) sobre toponímia, geografia física, història natural i organització social i cultural dels diferents territoris que, un cop contestats, havien de ser retornats a la metròpoli. Un dels aspectes que més interessaven, era la determinació de les coordenades geogràfiques de latitud i longitud de ciutats i poblacions, l’obtenció de les quals, especialment la de la latitud, es relacionava amb l’observació astronòmica dels eclipsis lunars.

 

La bona preparació matemàtica i astronòmica de Joan, que va demostrar coneixements molt avançats per a l’epoca, va convèncer, de seguida, el rei que va ordenar al Consell d’Índies que preparés la missió científica de Joan. La missió havia de durar entre 6 i 8 anys i s’havia de desenvolupar a Nova Espanya i les Filipines. A finals de 1583, Joan ja és a Nova Espanya on, l’any 1584,  va mesurar l’eclipsi del 17 de novembre. La vàlua científica de Joan quedaria corroborada per la interpretació de les observacions d’aquell eclipsi: la determinació de la diferència horària entre Ciutat de Mèxic i Sevilla o l’establiment de les coordenades geogràfiques de la ciutat de Mèxic. Els resultats d’aquelles observacions, redactats en llatí per Joan, van ser enviats a la metròpoli on, donada la seva naturalesa, van quedar arxivats com a informació confidencial. El seu record es va perdre i no va ser, fins al 1996, que van ser retrobats pels investigadors.

 

Després de dos anys i mig  d’exploracions per terres mexicanes, l’any 1586, Joan va passar a les Filipines per tal de continuar amb la seva tasca investigadora. Malauradament, hi va morir de febres, al cap de poc d’arribar.

 

 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici