GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
64: Bernat Marcús i el primer servei de correus privat d’Europa (s.XII)

64: Bernat Marcús i el primer servei de correus privat d’Europa (s.XII)


Comerciant i banquer barceloní del segle XII. Tot i que algun autor ha arribat a especular sobre la seva possible ascendència grega, sembla que era descendent d’un ciutadà barceloní anomenat Marcús, fet presoner durant l’expedició d’Almansor que va saquejar Barcelona el 985 i que va ser alliberat, posteriorment, mitjançant el pagament d’un rescat.


Bernat Marcús va arribar a tenir una gran influència en l’alta política del país i, tot i no tenir origen noble, va formar part del consell de Ramon Berenguer IV. Les seves activitats comercials el van obligar a crear i mantenir una àmplia xarxa de contactes repartits per llocs molt diversos mitjançant un grup de missatgers destinats a aquesta tasca. Aquest servei li suposava un cost considerable i, com a bon comerciant, va tenir la pensada de rendibilitzar-lo, oferint-lo a tothom que el necessités, a canvi d’unes quotes. D’aquesta manera, va crear el primer servei postal de caràcter general conegut a Europa.


El 1166, Marcús va fer un llegat per construir un hospital, un cementiri i una capella, que encara es conserva i que porta el seu nom –capella d’en Marcús-, al costat de la strata Franca, una de les vies principals de sortida de la ciutat de Barcelona cap al nord. Aquesta capella, dedicada a la Mare de Déu de la Guia, va esdevenir la seu de la Confraria de Correus i Troters, que va reunir els correus de Marcús i d’altres preexistents (troters de bústia de Pere Marenes) i que va significar el naixement de la institució de correus privats més antiga que es coneix a Europa i que, a principis del segle XVI, convertiria Barcelona en el centre neuràlgic de l'intercanvi de correus entre la península Ibèrica i la resta del continent. Sota el porxo de la capella, eren beneïts els troters o correus que sortien de viatge.


Estem parlant del correu privat, no pas del correu oficial que mantenien les diverses monarquies o l’església per als seus assumptes oficials com era el cas, per exemple, del sistema de correu reial establert per Jaume I, de tipus radial amb tres rutes que partien de Barcelona cap a València, Saragossa i Perpinyà.

La creació de la confraria va significar l’ordenació del servei. Mitjançant successives disposicions reials i municipals es van establir, no solament les obligacions postals: preus (sis diners per llegua), autorització per subcontractar un servei en cas de malaltia, etc.; sinó, també, els drets i obligacions dels mateixos correus i troters: fixació de plantilles, establiment d’uns torns de sortida, garanties de continuïtat en la professió, establiment d’una jubilació o dret d’assistència hospitalària en cas de malaltia.


Els problemes per a la confraria van començar quan Carles I va voler estendre a territori català, el monopoli del servei de correus que la família Thurn und Taxis havia aconseguit al Sacre Imperi Romanogermànic primer i, l’any 1505, a la corona de Castella, durant el regnat de l’austríac Felip I, el Bell. Amb el suport del Consell de Cent, la confraria va aconseguir mantenir la seva independència al Principat durant un temps, tot i que els Thurn und Taxis, amb el suport reial, van aconseguir, finalment, controlar-la. Durant el període 1705-1714, la confraria va recuperar la seva independència. Felip IV (V de Castella), l’any 1716, va incorporar el servei de correus a la corona, suprimint, per una banda, el monopoli dels Taxis i, per l’altra, reduint la confraria a una institució amb funcions merament religioses.


A continuació us oferim imatges de la capella de la Mare de Déu de la Guia, a Barcelona, coneguda com a Capella d'en Marcús, construïda entre 1166 i 1188, gràcies al llegat del comerciant barceloní Bernat Marcús

 

 

 

 

 

 

 

Armand Sanmamed

26 d'octubre de 2009

 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici