GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
119: La Catalunya de l’any 1000, centre difusor de cultura a Europa

119: La Catalunya de l’any 1000, centre difusor de cultura a Europa


La Catalunya dels segles X i XI, terra de pas de mercaders i viatgers de tota mena entre el califat de Còrdova i l’imperi Franc, cruïlla on convergien visigots i francs cristians, musulmans i jueus, és el centre d’una gran activitat intel·lectual amb base en monestirs i catedrals. Fruit d’aquesta activitat, el nostre país esdevindrà un dels focus de difusió dels grans avenços científics de l’Europa del moment. 

Aquest ambient cultural va atreure erudits de tota Europa. El monjo Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II, per exemple, hi va venir a estudiar. Ell seria el divulgador a Europa dels coneixements que hi va rebre. Entre d’altres, de les xifres índies, que nosaltres coneixem com a aràbigues, i de l’astrolabi.

Els centres religiosos i monàstics catalans com Ripoll i, en menor mesura, Barcelona, Girona o Cuixà, a més de conservar la cultura llatina, es van fer ressò de la ciència dels àrabs i dels jueus en un moment en què aquesta pràcticament no havia arribat a Europa, tret, evidentment d’al-Andalus i d’alguns llocs del sud de la península Itàlica on es va recuperar una petita part de la cultura grega.

Els benedictins de Ripoll van posseir una de les primeres biblioteques de què es té coneixement durant l’edat mitjana. A través de Ripoll es reintroduïa a Europa una part de l’antiga tradició científica grega preservada pels musulmans d’Al-Andalus. A Ripoll, es tradueixen de l’àrab tractats d’astronomia i cosmografia. El monestir d’Albelda, a la vall de l’Ebre, és un altre dels centres de referència quant a la introducció dels numerals aràbics a Europa. Els contactes entre Albelda i Ripoll estan documentats. Se sap que el 977, el monjo d'Albelda Vigila és present en la cerimònia de dedicació de l'església del monestir de Ripoll.

També hi ha un acord general sobre l’origen català dels primers tractats –ja siguin traduccions o no- referits a la construcció i l’ús de l’astrolabi. Precisament, aquest instrument, d’antuvi més relacionat amb l’astrologia, però amb un vessant nàutic inqüestionable -el càlcul de les latituds- està molt vinculat amb Catalunya. L’astrolabi més antic d’Europa és català: construït al s. X segons el meridià de Barcelona, se n’atribueix l’autoria a Sunifred Llobet, ardiaca i arxiprest de Barcelona. Actualment, es conserva a l’Institut du Monde Arabe de París.

 

 

Armand Sanmamed
29 de gener de 2010


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici