GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
132. Els Cabot i La Tallada d’Empordà

132. Els Cabot i La Tallada d’Empordà


L’origen català del famós navegant Joan Cabot és un fet que ja difícilment pot ser negat a aquestes alçades. Ricard Carreras i Valls, abans de 1930, ja havia publicat prou articles i documentació que ho demostraven.

 

Es diu que Cabot era venecià, tot i que l’únic document cert que se’n conserva és l’acta d’assoliment de la ciutadania veneciana, fet que demostra, precisament, que no era venecià d’origen.

 

Carreras i Valls va aportar múltiples dades sobre el seu origen català, més concretament, de la població empordanesa de la Tallada d’Empordà, al municipi de Canet de Verges. Sens dubte, això explicaria que, en el mapamundi dissenyat pel seu fill Sebastià Cabot, hi destaqui amb la màxima rellevància una població tan modesta com Canet, a l’Empordà.

 

A La Tallada hi ha una casa que la tradició diu que era dels Cabot. I és en aquesta casa on Carreras i Valls va trobar la prova, al meu entendre definitiva, de l’origen empordanès de Joan Cabot (1).

 

En aquella època, els cavallers acostumaven a dur a les seves armes unes paraules, normalment en llatí, com a divisa. Les armes dels Cabot duien la frase: Spes mea in deo est, és a dir, “la meva espasa és amb déu”. Doncs bé, en l’esmentada casa de La Tallada hi havia inscrita aquesta mateixa divisa.

 

Suposo que el lector no se sorprendrà en saber que aquesta importantíssima prova ha desaparegut. Sortosament, han quedat alguns testimonis de la seva existència. El primer és el de Josep Pella i Forgas que explica, en la seva obra Historia del Ampurdán, que va veure aquesta divisa datada, segons ell, el 1591, “a La Tallada”, sense precisar de quina casa es tractava (2). Per la seva banda, Carreras i Valls explica que el propietari de la casa en qüestió, el nom del qual no dóna, li va explicar que la inscripció Spes mea in deo est encara es podia llegir el 1926, i que, tot i no poder precisar-ne la data, estava segur que era anterior al 1600.

 

Quan Carreras i Valls va anar a visitar la casa, el 1928, la inscripció ja no hi era. L’explicació que dóna per justificar-ne la desaparició és d’una candidesa que commou: “mans infantils, inconscients de ço que feien, l’esborraren fins a deixar la pedra gairebé llisa”.

 

No resulta versemblant pensar que uns nens fessin una acció d’aquesta mena. Els caldrien unes eines adequades i molta força, esforç i temps. Tots hem fet entremaliadures quan érem vailets, però les entremaliadures sempre tenien una sèrie de trets comuns: rapidesa, poc esforç físic i un resultat amb visos de comicitat.

 

Esborrar una inscripció d’una pedra no acompleix cap de les característiques esmentades. Al contrari, suposa un grau de complicació logística a l’hora d’aconseguir les eines, requereix força física i un esforç continuat en el temps i, sobretot, comporta una nul·la satisfacció posterior.

 

Ja hem vist com al llarg del temps han desaparegut multitud de proves, documentals i de tota mena, que demostrarien la catalanitat de l’empresa americana i que, avui, només coneixem per fonts indirectes o testimonials. En el cas de la inscripció de La Tallada ens trobaríem, novament, davant d’un cas d’ocultació d’una prova de pes per determinar la catalanitat d’un altre dels protagonistes de la descoberta catalana d’Amèrica.

 

 

Carles Camp

11/06/10

 

 

Notes

 

(1) Ricard Carreras i Valls, La descoberta catalana d’Amèrica (Ferrer, Cabot i Colom ), pròleg de Luís Ulloa. Imp. M. Roca, Reus, 1928. P. 259-260.

 

(2) Josep Pella i Forgas, Historia del Ampurdán. Segona edició facsímil. Imp. Aubert Impressor, Olot, març 1980. Cap. xxxiii, p. 721.

 

i també

 

Ricard Carreras i Valls, Catalunya descobridora d’Amèrica, la pre-descoberta i els catalans Joan Cabot i Cristòfol Colom. Impremta Altés, Barcelona, 1929



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici