GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
135: El Madrid dels arquitectes catalans*

135: El Madrid dels arquitectes catalans*


La primera pedra de l’edifici neoclàssic del Congrés dels Diputats de Madrid es posà el 1843. El projecte arquitectònic guanyador del concurs era signat per l’arquitecte Narcís Pascual i Colomer. Al davant del Congrés, es construiria, anys desprès, el Palace Hotel de Madrid, seguint el projecte d’un arquitecte especialitzat en hotels, com el Ritz de Barcelona, i urbanitzacions de luxe, com Cannes o Cascais: Eduard Ferrés i Puig. Un xic enllà, l’arquitecte Josep Grasses i Riera intervindria en un nou disseny al parc del Buen Retiro, inclòs un gran espai dedicat a monument al rei Alfons XII. I l’escultor Agustí Querol i Subirats és l’autor de l’espectacular frontó de la façana de la Biblioteca Nacional, i del conjunt arquitectònic-escultòric de l’espai superior del Ministeri de Foment (avui, d’Agricultura). Prop del Congrés, la única construcció modernista de Madrid, el Palau Longoria, seu, actualment, de la Societat General d’Autors (SGAE), fou construït segons un projecte de Josep Grasses i Riera, autor, també, de l’ambaixada d’Itàlia al regne d’Espanya.

 

Conclusió : l’arquitectura catalana projectà, també, alguns dels edificis públics més emblemàtics de la ciutat de Madrid. Una ciutat de palaus, casernes i convents que, a mitjan segle XIX començava a modernitzar-se. Gràcies a Ildefons Cerdà, autor d’un extraordinari Estudi minuciós de la seva (desastrosa) situació urbanística i higiènica, i d’un Pla de Reforma urbana interior. Un pla per convertir Madrid en una ciutat industrial. Com que deia que l’han de finançar els propietaris urbans, aquest pla fou arxivat (i realitzat, pagant l’estat).

 

Francesc Roca

16/07/2010

 

*Títol original: 1843 : El Congrés dels Diputats



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici