GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
78. Nicolau Eimeric

78. Nicolau Eimeric


Si Catalunya vol ser un país independent i vol viure sense la tutela d’estats estrangers, ha d’aprendre a viure com a poble adult. I els pobles adults han d’assumir, amb maduresa, les coses desagradables que han donat al món al llarg de la seva història.

 

És el cas de Nicolau Eimeric, personatge nefast i sinistre pel seu fanatisme, violència i intolerància.

 

Nascut a Girona vers 1316, va entrar al convent dels dominicans el 4 d’agost de 1334. Va completar els seus estudis a Tolosa i després a París, on va obtenir el doctorat el 1352. Va ser nomenat inquisidor general d’Aragó el 1357 i, el 1358, va rebre el càrrec honorífic de capellà del papa pel seu zel com a perseguidor d’heretges i blasfems.

 

Tant de zel el va enfrontar amb Pere el Cerimoniós, el qual va aconseguir que el capítol general de Perpinyà li anul·lés el càrrec i que el papa Urbà V li anul·lés el nomenament com a provincial dels dominicans, el 1362.

 

El 1366, torna al càrrec d’inquisidor general i emprèn l’atac contra les obres de Ramon Llull, el pare del Renaixament europeu, la qual cosa ens dóna una idea del grau de ceguesa fanàtica d’Eimeric. Això va fer que Pere III l’expulsés dels seus regnes. Es va exiliar a la cort papal d’Avinyó. Allí, va escriure la seva obra més famosa, el Directorium Inquisitorum o Manual de l’Inquisidor que, des d’aleshores, va ser el manual de tots inquisidors posteriors que, com ell, es van caracteritzar pel seu fanatisme, intolerància i violència. Entre ells, destaca el sinistre Tomás de Torquemada, de nefasta memòria, inquisidor general dels Reis Catòlics que, sovint, consultava el manual d’Eimeric.

 

Després d’uns quants anys a les corts papals de Roma i d’Avinyó va tornar a Catalunya el 1381 i ,el 1383, actuant de nou com a inquisidor general, va prohibir les obres de Ramon Llull, la qual cosa va acabar amb la paciència de Pere III, que el va condemnar a mort. La pena va ser commutada per la de l’exili gràcies a la intervenció de la reina Elionor de Sicília, encara que, també d’això es va lliurar, pel suport del primogènit Joan.

 

El vell Eimeric havia aconseguit el suport de Joan, el qual el va confirmar com a inquisidor general quan va ser rei el 1386, tot i donant-li suport en la persecució dels lul·listes. L’actitud del rei, però, va canviar ràpidament pel mateix de sempre: el seu excés de zel en l’exercici de les seves funcions, especialment a la ciutat de València. També va ser un dels principals instigadors dels atacs de l’any 1391 a les diferents comunitats jueves del país. Finalment, Joan I el va expulsar dels seus regnes, el 1393. Eimeric es va refugiar a Avinyó.

 

Veiem així com, contínuament, Eimeric topava amb la tolerància i el bon fer pactista del Casal de Barcelona. Consola pensar que Nicolau Eimeric era un cos estrany en la societat catalana del moment.

 

Mort Joan I el 1396, el 1397 Eimeric torna a Girona, on s’hi està fins la seva mort, el 1399.

 

Fanàtic, intolerant, racista i amant de la violència, va ser un exemple pràctic per als intolerants que a Europa vindrien posteriorment, als quals va llegar un complet manual d’instruccions, manual d’obscurantisme perniciós que fou molt seguit pels retrògrads europeus durant molt de temps.

 

 

Carles Camp

19 de juliol de 2010



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici