GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
89: 1500: Lucrècia Borja, governadora del Vaticà

89: 1500: Lucrècia Borja, governadora del Vaticà


Quan el noble i eclesiàstic Roderic de Borja, esdevingut papa de l’Església Catòlica amb el nom de Alexandre VI, va absentar-se, per poc temps, de  Roma, l’any 1500, la seva filla Lucrècia Borja (Subiaco, 1480-Ferrara, 1519), que tenia tot just 20 anys, fou encarregada de governar l’estat del Vaticà. Per primera vegada, una dona –d’origen valencià/català-ocupava, temporalment, el lloc de màxim comandament dels afers de l’Església. Lucrècia pertanyia a la família (noble) dels Borja, amb epicentre a la ciutat de Xàtiva, que havia aconseguit arrabassar el papat a les famílies (genoveses, pisanes, franceses) que l’havien convertit en cosa seva. Lucrècia havia rebut una educació força completa i exquisida. Sabia, per exemple, a més del català, que era la llengua (parlada i escrita) dels Borja a Itàlia, i al Vaticà, l’italià, que era la llengua del seu nou país, el llatí, la llengua de l’Església, el grec, la llengua de l’Imperi d’Orient, el castellà, la llengua de l’Imperi Hispànic, que havia incorporat els territoris mediterranis de la Corona de Catalunya-Aragó. Podia dirigir bé, i així fou, l’Església del Renaixement, la de la transició a la modernitat. Ara bé: els seus enemics polítics l’atacaren pel fet d’ésser catalana, és a dir, de no ésser ni francesa ni italiana. “Catalans –va escriure Almela i Vives- era el nom en què es designava (a Itàlia) no únicament al naturals de Catalunya, sinó, ben entès, als valencians, o fins i tot, a tots els espanyols”. Lucrècia, amb la seva cultura, i els seus 3 matrimonis, dirigí, des de 1505 el Ducat de Ferrara. Els dramaturgs i compositors d’operes francesos i italians del XIX la llançaren a una fama equívoca. Però, el seu talent fou excepcional.

 

Francesc Roca

5/10/10

 

Per a saber-ne més: F. Almela i Vives : Lucrecia Borja. B, Joventut, 2002.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici