GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Esther García Portuguès (Emblecat). Els toros a Barcelona

Esther García Portuguès (Emblecat). Els toros a Barcelona


El passat dia 28 de juliol de 2010 es va aprovar al Parlament de Catalunya, a la sessió núm.85.2 la proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008.[1] Aquesta modificació, que comptà amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstèncions, suposa la prohibició de celebrar la festa taurina a Catalunya, llei que es posarà a la pràctica l'1 de gener de 2012. Davant l'alegria dels defensors dels drets dels animals, de no fer-los patir una tortura i una mort cruel, es manifestà el disgust dels amants de la festa o lidia de toros, aixecant-se algunes veus que clamaven mantenir una tradició.

 

Sense fer un posicionament a favor o en contra, ens preguntem, si veritablement forma part de la tradició la lidia de toros a Barcelona. La tradició cultural a Catalunya recull que des de l'Edat Mitja a les terres meridionals, a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta, principalment, hi ha una llarga tradició dels correbous i altres festes vinculades als toros.[2]

 

I, la cursa de braus o lidia de toros? La tradició com a festa no està clara a Barcelona. Com a referent històric el Diario de Barcelona de 1802 proporciona algunes notícies sobre el coneixement d'aquesta pràctica a la ciutat. Entre els espectacles que se celebraven s'esmenten les Sombras chinas de Jaume Chiarini, funcions que tenien lloc al carrer de Palma de Sant Just amb tot tipus de representacions com la del Borrico, la de la Gallina, la de los Ladrones i altres, sent l’Al·legoria a la Pau i la dels Toros Reials de Madrid les més repetides, especialment durant l'estada del rei Carles IV i el seu seguici a Barcelona, i la celebració del doble matrimoni entre Ferran, príncep d'Astúries, i Maria Antònia de Nàpols d’una part, i el de la infanta Maria Isabel amb l'hereu del tron napolità Francesco Genaro per l’altra. Per tant, l'Al·legoria a la Pau fou una temàtica molt adient a la conviniença política d'Estat i de la monarquia i la dels Toros Reials de Madrid estava lligada als festejos regis nacionals amb els quals estaven habituats a la cort, tant a Madrid com al Regne de les Dues Sicílies.

 

A més de les festes tradicionals del correbou a Barcelona a finals del segle XVIII era conegut un altre tipus d'espectacle vinculat amb els toros. Cada any venien a la ciutat dues companyies de Genets i Picadors de Valanciene i Avrillon per mostrar les seves habilitats amb els cavalls que finalitzaven amb focs d’artifici.[3] Aquest espectacle ambulant, habitual als carrers de la ciutat, fou erradicat, talment com altres que no foren acceptats per la Comandància militar per la dificultad de poder-los controlar durant l'estada reial, mantenint-se per inofensives les xinesques o Sombras Chinas, abans esmentades, i incorporant-se com a novetat els toros de lídia dins del programa d'obsequis als Reis.


 

La creació del primer coso taurí

 

L'any 1802 amb motiu de l'arribada de Carles IV i el seu seguici a Barcelona se celebraren diversos actes per manifestar l'alegria del ciutadà per tan regia visita. Aquestes manifestacions públiques foren degudament acceptades per la Secretaria d'Estat. Entre els nombrosos festejos estaven els tradicionals besamans, la màscara reial i els balls de màscares organitzats per la Comissió d'Obsequis creada per a tal efecte. Una de les novetats fou l’accès dels barcelonins a la festa taurina.[1]

 

La lídia de toros era un espectacle rarament representat a Catalunya, com ja hem esmentat abans, de moment no hem trobat cap referent fiable anterior que digui el contrari a excepció de l’atracció de genets i picadors francesos, que de tant en tant visitaven la ciutat, i la funció xinesca dels “Toros Reales de Madrid”, en la qual es recreava com era una festa taurina. Aquesta petita ressenya a les Sombres xineses al Diario de Barcelona és un testimoni suficient que ens indica que a Barcelona es coneixia l’espectacle dels toros tan celebrat a la cort i seguit pel poble madrileny, així com en altres poblacions espanyoles. El Museu Municipal de Madrid conserva diverses obres d’aquest tipus de festa cortesana emplaçada a la Plaça Major, normalment composicions en perspectiva en les quals es divisen diverses actuacions taurines.[2] D’altra banda, a la cort napolitana també eren conegudes les lidies de toros, un testimoni fefaent és la “Veduta di Plaza Mayor di Madrid”, o pintura mural ubicada en la luneta de la contrafaçana del segon atri dell’Arco di Trionfo di Alfonso d’Aragone en el Castel Nuovo o Museo Civico a Nàpols.[3]

 

Aquesta informació preliminar corrobora la nostra hipòtesi d’oferir un tipus d’espectacle que a primera instància havia d’agradar tant als reis Carles IV i Maria Lluïsa com als altres invitats d'honor que celebraven els casaments de Ferran, el futur Ferran VII llavors príncep d'Astúries i Maria Antònia de Nàpols i el de la Infanta María Isabel amb l'hereu al tron napolità Francesco Genaro. Especialment els consorts veurien amb bons ulls un espectacle que ja els era familiar i del qual la cort madrilenya gaudia d’una gran fama. Un espectacle que com a continuació demostrarem tingué una molt bona acollida a Barcelona

 

Amb aquestes premises s’atorgà el beneplàcit reial de construir una plaça de toros o dit “coso taurino” a la Barceloneta, el primer emplaçament per aquesta funció a la ciutat. Rafael Amat i Cortada, baró de Maldà, en el Calaix de Sastre recollia la notícia de la construcció d’un toril per a la diversió dels monarques i la cort durant l’estada a la ciutat. El 20 de juliol de 1802 s’iniciaren les obres en l’hort propietat de Baltasar de Bacardí, ubicat més enllà de la Porta del mar a les afores de la muralla. La plaça fou construïda de fusta, el disseny fou de forma circular amb graderies, amb unes llotges d’ordre únic destinades a la cort a la part més alta, situades a quatre vegades l’alçada dels toros.[4]


 
Esther García Portuguès
 
 
 

[1] Més informació sobre altres festejos aprovats que gaudí el públic en general la trobareu a Esther García Portugués, «Testimonis de la festa amb motiu de la vinguda reial a Barcelona l’any 1802 », VIè. Congrés d’Història Moderna de Catalunya: La Catalunya diversa: Cultura i pràctiques culturals. Revista Pedralbes, Departament d’Història Moderna, núm. 28, Barcelona, Universitat de Barcelona, 15-19 de desembre de 2008, 2010.

[2] Concretament un olí, anònim datat l’any 1618 (inv.3152), oli anònim del segle XVII (inv.3153), oli de col·lecció Abelló s.XVII (P693) i una estampa s.d. i anònimas(inv.4873). Imatges i fitxes donades a conèixer en el Ngreso Internacional sobre Clásico Español celebrat del 7 al 9 de maig de 2003, organitzat per SEACEX a Madrid.

[3] Com a informació general de la pintura mural s’assenyala la capacitat d’aquest espai urbanístic per cinquanta mil persones i la possible realització per un pintor napolità abans de 1672, quan es produí un incenci i es modificà la plaça. Fitxa proporcionada pel Museo Civico de Castel Nuovo a Nàpols, sobre la pintura mural de l’atri de l’entrada. Inclou dos referents a les funcions taurines de la Plaça Major de Madrid, una atribuïda a Juan de la Corte (1623) del Museu Municipal a Madrid i altra anònima que es conserva en el Museo de la Scala a Milà.

[4] Amat i Cortada, Calaix de Sastre, vol. XXV, 26 de juliol de 1802. Informació sobre l’empresari de teatre Baltasar Bacardí a M. Àngels Pérez Samper, Barcelona, Corte. La visita de Carlos IV en 1802, Barcelona, 1973, pp.124-125 i sobre les obres de la plaça de toros a Barcelona a la tesi doctoral Laura García Sánchez, Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802, Barcelona, Universitat de Barcelona, tesi doctoral, 1998, pp. 424-425


[1] Tram.202-00050/08. Diari de Sessions Parlament d eCatalunya 28/7/2010, sessió núm. 85.2.

[2] Més informació la trobareu al capítol “La llarga tradició de les festes de bous a Catalunya” en Enciclopèida de la Cultura popular de Catalunya. La Festa, vol. 4, Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A, 2005.

[3] Diario de Barcelona, núm.1, 3, 10, 83 i 93, dies 1, 3 i 10/1/1802, 25/3/1802 i 4 /4/1802, p. 4, 12, 38, 339 i 378.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici