GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Autors

Col·labora

Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
La Corona d

La Corona d'Aragó, líder estatal en qualitat científica


Per bé que l'estat espanyol ha lluitat sempre per dividir la nació dels ibers (aragonesos, balears, catalans, murcians i  valencians), la societat civil demostra constantment avançar de manera conjunta. Un element que ens crida l'atenció sobre aquesta naturalesa nacional unitària el trobem en la forma d'expressar-se científicament. Tractant-se del mateix poble, resulta normal que els nostres científics (aragonesos, balears, catalans, murcians i  valencians) progressin en paral·lel.
 
 
 
 
 
Els diaris informen que les regions espanyoles amb publicacions amb un índex d'impacte més alt, fora de Madrid, són precisament Catalunya, Balears, Aragó, València i, després d'Euzkadi i Cantàbria, també Múrcia.
 
Aquesta i altres evidències ens haurien de fer pensar sobre la naturalesa nacional que els catalans compartim amb els altres pobles ibers, per a, a partir d'aquí, crear polítiques efectives d'integració i emancipació.
 
A la cua en els índex d'impacte, i com no podria ser d'una altra manera en un poble que es dedica bàsicament a l'extorsió dels veïns, hi ha Extremadura, Andalusia i les dues Castelles.
 
La imatge anterior prové de la pàgina 13 d'aquest informe
 
 
30.12.2010
 
 
 
 

Catalunya, líder estatal de qualitat científica

Els investigadors catalans es poden comparar amb els de Canadà i Finlàndia

 

Anònim

L'índex d'impacte en recerca científica fa referència al nombre de vegades que un article científic és citat per altres investigadors, i s'utilitza internacionalment com a valor de qualitat del treball dels investigadors. Així, en el període 2003-2008, com a mitjana ponderada, les publicacions realitzades per investigadors de Catalunya tenien un índex d'impacte d'1,40, que significa un 40% per sobre de la mitjana. Darrere Catalunya se situen les Balears (1,32), Aragó (1,23) i Madrid (1,19).

Si es compara internacionalment, la ciència de Catalunya té un índex d'impacte comparable a la de Canadà, Singapur o Finlàndia.

El rànquing global de publicacions científiques en el període 2003-2008, però, està encapçalat per Madrid (93.655). En aquest cas, Catalunya se situa en segona posició, amb 69.728 publicacions, mentre que Andalusia ocupa la tercera posició. En aquest apartat, el pes de Madrid està motivat en bona part per la concentració en aquesta comunitat d'un nombre molt important de centres científics d'àmbit estatal.

Centres destacats

La qualitat de la recerca científica de Catalunya –mesurada per l'índex d'impacte i quantitat de les publicacions– se situa per sobre de la mitjana internacional en camps com les matemàtiques, química, immunologia, ciències ambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura. Els nivells més baixos corresponen a la recerca en odontologia, ciències socials, empresa i energia.

Per centres de recerca, l'estudi destaca l'alt nivell d'impacte dels investigadors ICREA, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Institut Català d'Investigació Química, Fundació Iris Caixa, Institut Català d'Oncologia i Centre de Regulació Genòmica.

Els centres docents amb un índex d'impacte més alt són la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic i la Universitat de Barcelona.

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici