GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Autors

Col·labora

Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Editorial Novembre 2008

Editorial Novembre 2008


El passat 15 de juliol de 2008, el Secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos del govern espanyol, Sr. Carlos Ocaña, va fer públiques les balances fiscals de l’any 2005 de les Comunitats Autònomes amb el Sector Públic Estatal. En l’informe, s’observa que les Comunitats Autònomes més solidàries eren les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Foral de Navarra, la Regió de Múrcia, el País Basc, La Rioja i Aragó.
     Si deixem de banda la Comunitat de Madrid, solidària amb si mateixa en la seva condició de regió de la capital de l’Estat, podem assegurar que aquests territoris coincideixen força amb els territoris de la Corona d’Aragó, Euskadi i Navarra.
     L’examen de l’estadística pel que fa a la població immigrant ofereix uns resultats igualment sorprenents. Per a comprendre la magnitud del problema, en primer lloc exposem el nombre de població en els territoris de l‘Estat espanyol. La informació de les balances fiscals ens fa sospitar que els territoris que històricament no han estat Corona de Castella han de patir insolidaritat de l’Estat també en altres àmbits.
     La taula següent informa de la població total segons l’estadística provisional a da­ta 1 de gener de 2008 que ofe­reix l’Institut Nacional d’Estadística:
 
CORONA D'ARAGÓ

11.545.904

28,95 %

CASTELLA

21.565.439

54,07 %

CANÀRIES

1.594.074

4,00 %

EUSKADI-NAVARRA
2.354.519
5,90%
GALÍCIA
2.824.569
7,08%
ESTAT ESPANYOL
39.884.505

100%

    

Observem que als territoris de l’antiga Corona d’A­ragó (Aragó, Balears, Catalunya, Múrcia i València) viu el 28,95% de la població total de l’Estat. A Castella (Andalusia, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Cas­tella-Lleó, Extremadura i Rioja) el 54,07%.

     En una situació política normal, la distribució de la població immigrant s’hauria d’ajustar a aquesta mateixa proporció amb petites diferències. Tanmateix, no suc­ceeix així. La següent taula informa de la població immigrant i el tant per cent respecte al total de la població immigrant:
 
CORONA D'ARAGÓ
2.536.609
48,68%
CASTELLA
2.116.170
40,61%
CANÀRIES
282.004
5,41%
EUSKADI-NAVARRA
181.168
3,48%
GALÍCIA
95.122
1,82%
ESTAT ESPANYOL
5.211.073

100%

 
     La desproporció de la població immigrant al costat de la població total és ex­traordinària. A Castella viu el 54,07% de la població total de l’Estat espanyol però només un 40,61% de la immigració total. En canvi, a la Corona d’Aragó el 28,95% de la població acull el 48,68% de la immigració.
     O dit d’una altra manera: Castella expulsa a la Corona d’Aragó 14 de cada 100 immigrants que li pertocarien per raó de la població total corresponent.
     Finalment, podem atendre a la relació entre població immigrant i població to­­tal en un mateix territori. Si dividim els nombres ab­­soluts de les dues taules anteriors obtindrem les següents relacions:
 
CORONA D'ARAGÓ
21,97 %
CASTELLA
9,81 %
CANÀRIES
17,69 %
EUSKADI-NAVARRA
7,69 %
GALÍCIA
3,37 %
 
     A Castella, 1 de cada 10 persones és immigrant. En canvi, a la Corona d’Aragó la proporció és el doble: 2 de cada 10.
     Podem passar de llarg da­­vant de tota aquesta informació o, pel contrari, po­dem plantejar-nos si existeix alguna raó que expliqui tanta desproporció.
     El govern de l’Estat espanyol situa tota desigualtat territorial sota el concepte de solidaritat. En nom de la so­lidaritat interterritorial, les poblacions espoliades han­ de suportar (ves quina broma) més càrrega po­blacional. Inversament, les beneficiàries de l’espoli han d’acollir una po­blació immigrant menor.
     I malgrat el cinisme de l’Estat, tothom sap que les despeses de les administracions públiques creixen en proporció a la població corresponent, ja que els polítics han de ser capaços de cobrir les despeses necessàries dels ciutadans en educació, sanitat, seguretat, transport, co­­municació, protecció a la dependència, habitatge, etc. Si, com veiem, creix la població però baixen els pressupostos públics, les conseqüències en la vida de la gent han de ser molt greus ja que, a manca de despesa social i inversió, la Corona d’Aragó haurà de patir situacions de desprotecció i ineficiència molt im­­­portants, com de fet s’ha demostrat al llarg dels dar­rers anys amb els múltiples transtorns als ferrocar­rils, l’electricitat, etc.
     Davant d’aquest panora­ma, la paraula solidaritat aquí s’hauria de substituir per injustícia, pirateig o rapinya, que és el que, objectivament, d’a­cord amb les estadístiques, s’ob­ser­va entre territoris.
     Tots dos paràmetres, es­­­­­­poli fiscal i sobrecàrrega d’im­­migrants informen d’un re­refons ideològic evident que s’ajusta al fet que, després de 300 anys d’ocupació, Castella continua tractant la Corona d’Aragó com una colònia a la que pot robar i sotmetre a desequilibris socials.
     El més desmoralitzador de tota aquesta situació, més enllà dels problemes diaris que han de viure les persones que viuen a Aragó, Balears, Catalunya, Múrcia i València, és el fet que els habitants d’aquests territoris continuarem patint extorsió per part de l’Estat perquè creim que som o bé Espanya o bé Catalunya. En la submissió o desunió, respectivament, de les nostres consciències, el colonitzador pot continuar campant amb impunitat.
     Alguna cosa devem tenir en comú aragonesos, ba­­­lears, catalans, murcians i valencians perquè l’Estat es­panyol, fet a imatge i semblança de Castella, ens vulgui empobrir i desnaturalitzar. Per a evitar confusions i interpretacions malintencionades, qui escriu aquestes paraules manifesta obertament la seva simpatia i el seu agraïment a la població immigrant, sigui d'on sigui la seva procedència, per l'esforç que aquests treballadors duen a terme en benefici de la sostenibilitat de la nostra economia i l'enriquiment de la nostra cultura. Al mateix temps, qui escriu aquestes paraules està convençut que aragonesos, balears, cata­­lans, murcians i valencians som (amb els llenguadocians) un i el mateix poble. Fins i tot tenim una pa­raula amb una tradició mil·lenària que ens pot identificar: ibersTinguem present que el primer rei català independent, el comte Borrell II, va intitular-se al 988 duc ibèric. Nosaltres, avui, després de tres-cents anys de colonització, no ho encertem a entendre però sí, en canvi, els nos­tres colonitzadors.
 
Joan Cavaller


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici