GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
102: Emili Mira i Lòpez

102: Emili Mira i Lòpez


Metge, psicòleg i psiquiatre català, una de les figures més importants i influents internacionalment en aquestes especialitats durant el segle XX. Deixeble d’August Pi Sunyer al Laboratori de l’Escola de Fisiologia de Barcelona, va ser el director de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya, una de les institucions d’aquest tipus més prestigioses d’Europa. El 1933, va ser escollit per unanimitat del claustre per ocupar la càtedra de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, la primera d’aquesta especialitat de l’Estat Espanyol.

 

Com és habitual entre els grans metges catalans de tots els temps, Mira va tenir sempre una profunda preocupació social, com ho prova el fet que va un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya. Aquest neguit social es va reflectir, també, en els vessants pràctic i teòric de la seva carrera. Durant la seva joventut, va ser metge en barris obrers i marginals de Barcelona i va fer cursos gratuïts per als treballadors a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. A partir de 1933, va acollir al seu institut metges, psicòlegs i psicoanalistes que fugien de la persecució nazi.

 

Per a Mira la salut, més enllà de causes endògenes, també venia determinada per l’entorn social. Per això, li van interessar els aspectes psicològics de l’educació. Va participar del moviment català de renovació pedagògica. Va col·laborar amb Joaquim Xirau fundador i director del Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la qual va ser professor. Mira va ser el primer a utilitzar el terme Psicopedagogia per designar el que fins aleshores s’anomenava Psicologia Pedagògica o Psicologia de l’Educació. També es va dedicar a la psicologia infantil i, amb Alfred Strauss i Jeroni Moragues, va fundar la primera clínica per al tractament dels trastorns de conducta infantil de l’estat.

 

Mira va desenvolupar una intensa obra teòrica de divulgació, de crítica i de síntesi dels diferents corrents i metodologies de la psicologia i la psiquiatria del seu temps (p.e. la psicoanàlisi), en alguns casos fent-hi aportacions innovadores. Prova de la seva honradesa intel·lectual és el fet que sempre en destacava els aspectes positius i de progrés que hi trobava. Entre la seva extensa producció científica destaquen especialment el Manual de Psicologia Jurídica, Manual de Psiquiatria i, sobretot, el test Psicodiagnòstic Miokinètic (PMK).

 

Les aportacions científiques més importants d’Emili Mira van ser en el camp de la psicotècnia i l’orientació professional. Mentre que la psicologia espanyola estava més vinculada a les investigacions neurofisiològiques (Ramon y Cajal, Simarro...), a Catalunya, com no podia ser d’altra manera, la psicologia es va decantar cap a un vessant més pràcmàtic aplicat a l’estudi del treball humà i la seva planificació, seguint les orientacions de la sociologia i l’economia modernes. Mira va ser un precursor en aquestes disciplines com a director del Laboratori de Psicologia primer i, des del 1926, com a director general de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona. La seva vàlua va ser reconeguda aviat i, amb només 24 anys, va ser designat secretari organitzador del II Congrés Internacional de Psicotècnia. Les seves contribucions fonamentalsvan ser:

 

  • el test anomenat Psicodiagnòstic Miokinètic (PMK), presentat davant la Royal Academy of Medicine de Londres el 1939, l’únic test fiable que impedeix el frau o la simulació per part de l’individu examinat i que permet detectar, entre altres trets de la personalitat, l’agressivitat potencial d’un individu. Originàriament pensat per a ús professional, ha esdevingut, perfeccionat un test de personalitat, el test PMK ha estat objecte més de 300 estudis i tesis doctorals, originàriament per a ús professional i esdevingut un test de personalitat. S’utilitza tant en el camp de la selecció professional, com en el de la psicologia industrial, la psicologia clínica, la psiquiatria, l’educació i en l’àmbit jurídic.
  • Una classificació nova dels diferents tipus d’intel·ligència, que va ser adoptada per la Organització Internacional del Treball (agència de l’ONU especialitzada en qüestions laborals) en les seves descripcions d’anàlisis del treball.

 

La victòria franquista el va obligar a exiliar-se. Primer a França, després a Londres, becat pel Maudsley Hospital, i Argentina. Finalment, es va establir al Brasil on, des de 1946, va ocupar el càrrec de director fundador de l’Institut d’Orientació Professional de Rio de Janeiro. Des d’aquell moment fins a la seva mort l’any 1964, va compaginar aquesta tasca amb la seva participació en, congressos, cursos, conferències i altres activitats relacionades amb la seva especialitat arreu del món, convidat per universitats i institucions de nivell internacional.

 

 

Armand Sanmamed

18/02/11



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici