GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
103: Jaume Aragó, la connexió catalana de Jules Verne

103: Jaume Aragó, la connexió catalana de Jules Verne


 

Tercer dels quatre germans Aragó, tots ells destacats homes de la cultura, la ciència i la política de la França del XIX, el més destacat dels quals va ser Francesc eminent científic, amic d’Alexander von Humboldt i cap de l’estat Francès el 1848 (v. Qui és n. 11).

 

Nascut a Estagell (Rosselló) el 1790, Jaume Aragó va ser un famós explorador i escriptor en llengua francesa, tot i tenir el català com a llengua materna. L’any 1817, va participar com a dibuixant en l’expedició científica del Uranie, comandada per Louis Claude de Saulces de Freycinet que tenia com a missió la circumnavegació de la terra per determinar-ne la forma, estudiar-ne el magnetisme, fer observacions geogràfiques, astronòmiques, meteorològiques i etnològiques que contribuïssin al progrés de la ciència i que va tenir un èxit científic i un gran ressò popular.

 

Jaume Aragó va fundar diversos diaris i va ser un escriptor de fama. Va conrear tota mena de gèneres literaris: teatre, literatura de viatges i memorialística, etc. Entre les seves obres cal esmentar el relat sobre la guerra del Francès Pujol, chef des Miquelets (1840). Una de les seves obres més curioses i conegudes va ser Curieux voyage autour du monde sans la lettre A (1853), font d’inspiració per a La Volta al món en vuitanta dies de Verne i que, com el seu nom indica, va ser escrita prescindint de la lletra a.

 

Tot i la ceguesa sobrevinguda el 1837, no va deixar mai ni d’escriure ni de viatjar. L’any 1849, va fer una segona volta al món. que el va dur a visitar les illes de Polinèsia on es va fer amic de la reina Pomare IV de Tahití que l’anomenava Matapo (“nit als ulls”).

 

A principis dels anys 1850, va conèixer Jules Verne a París. De seguida, hi va simpatitzar i podríem dir que se’l va afillar. El va ajudar a establir-se a la capital francesa i a escriure un relat històric curt titulat Les Premiers Navires de la marine mexicaine, la versió revisada del qual va tornar aparèixer amb el títol Un drame au Mexique juntament amb la novel·la Michel Strogoff en la sèrie Viatges extraordinaris

 

Va morir a Rio de Janeiro, mentre visitava el seu amic l’emperador del Brasil, l’any 1855.

 

 

Armand Sanmamed

25/02/11



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici