GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
El 45% dels catalans votarien sí a la independència

El 45% dels catalans votarien sí a la independència


Segons un estudi d'ESADE, l'opció sobiranista s'ha triplicat en l'última dècada

 

Núria Martínez

ARA 23.02.2011

 

El 45% dels catalans votaria que sí a la pregunta “ vol vostè un estat independent dins de la Unió Europea” segons una enquesta publicada per ESADE i la Fundació Carulla. A més, aquest estudi demostra que l'opció sobiranista s'ha triplicat en l'última dècada, ja que actualment, un 21% de la població s'hi declara favorable.

El sondeig que es va fer a 1.200 persones entre el maig i el juny del 2009, explica que un 50% dels enquestats se senten còmodes dins d'un estat autonòmic, i que l'independentisme ja supera l'opció federalista que se situa en el 20%. Aquest ha estat realitzat per un grup d'investigadors codirigits pel director acadèmic de la càtedra Lideratges i Governació de ESADE, Ángel Castiñeira, i pel catedràtic emèrit de la Universitat de Deusto Javier Elzo, a més de rebre el suport de la Fundació Carulla. Elzo ha avisat que des d'aleshores Catalunya ha viscut esdeveniments com la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional, l'editorial conjunt dels diaris catalans i la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, que encara han potenciat més aquest sentiment.
 

Altres dades que es mostren a l'enquesta són que a nivell geogràfic, la majoria dels enquestats que se senten "només catalans" viuen en localitats de menys de 10.000 habitants, mentre que els que s'identifiquen com "només espanyols" viuen en grans ciutats.

També, recull que els votants de PSC i PP, en un 60%, i de Ciutadans, en un 87%, consideren que l'autonomia actual és adequada. En canvi, el 79,5% dels electors d'ERC, el 57,2% de CIU i el 54,2% d'ICV pensen que el sistema autonòmic és "insuficient".

Finalment, l'anàlisi conclou que la valoració dels partits polítics és "molt baixa". Prova d'això és que l'any 2000, la mitjana de valoració de la política catalana era del 6,46 sobre 10, mentre que actualment frega l'aprovat, amb un 4,95 de mitjana

 

 

 

 

 

El nombre de partidaris d'una Catalunya independent puja del 8 al 21% en 10 anys

L'opció autonomista té més suport però cau al 28%

Baixa la confiança en els partits, tot i que la política interessa

 
S. PAU
 

El ciutadà català del 2010 se sent més català i menys espanyol que fa deu anys. I aquest creixement de la consciència identitària nacional catalana es tradueix en una forta pujada de l'opció independentista, que l'any 1999 tenia el suport del 8% de la població i ara ja és defensada per un 21%. A més, el federalisme s'estanca (del 17,6% al 16%). Així ho indiquen les conclusions de la part política de l'estudi Valors tous en temps de crisi, que ahir va presentar la Fundació Lluís Carulla i ESADE.

En l'última dècada, el nombre dels que se senten “només catalans” ha crescut del 6% al 14,3%, mentre que el dels que “només se senten espanyols” ha perdut més d'una tercera part dels seus efectius i ha passat del 9% al 6%. “Es dispara l'independentisme alhora que es reafirmen els que s'identifiquen del tot amb Espanya”, resumia ahir el director acadèmic de la càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE, Àngel Castiñeira. De fet, l'opció autonomista continua sent la majoritària, tot i que cau del 49% al 28%, seguida de la que defensa que “Catalunya pertany a Espanya i res més”, que creix del 18% al 24%.

En aquest marc, però, el moviment que més adeptes guanya és l'independentisme, fins al punt que el director de l'estudi, el catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Deusto Javier Elzo, es va atrevir a augurar que segurament a hores d'ara gairebé la meitat dels catalans –ho va situar en un 45%– votarien “sí” si hi hagués un referèndum a l'estil del de Montenegro. Elzo considera que ara mateix el 21% d'independentistes que assenyala l'estudi –amb dades del juny del 2009– es queda curt perquè l'autoafirmació nacional és més forta després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, l'editorial conjunta dels diaris i la multitudinària manifestació pel dret a decidir del dia 10 de juliol del 2010.

 

Toc d'alerta als partits

També en el terreny polític l'estudi dóna un toc d'alerta als grups polítics i els seus líders, que en l'última dècada han perdut confiança entre els ciutadans. “Es trenca un mite –va explicar Castiñeira–, perquè els enquestats es declaren interessats per la política i a la vegada decebuts pels partits”. Són ciutadans que surten al carrer per manifestar-se però que s'allunyen de la via formal de participació; és a dir, d'anar a votar.

 

 

Accés a l'anunci d'ESADE de la presentació de l'estudi 1)

Accés a l'anunci d'ESADE de la presentació de l'estudi 2)

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici