GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
109: Abdó Terrades i Pulí

109: Abdó Terrades i Pulí


 

Escriptor, periodista i polític, líder destacat del republicanisme federal català als temps de les més dures repressions contra aquesta ideologia. Nascut a Figueres el 1812, fill d’un tractant de grans i de bestiar, va estudiar a Perpinyà. Als 14 anys ja havia entrat a la Milícia Nacional.

 

En un primer moment, la seva activitat política va assolir gran notorietat a Barcelona, on va passar a residir el 1840. Hi va fundar una organització secreta, la Sociedad Patriótica, i va començar a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante, ben aviat transformada en El Republicano el 1842.

 

Antiesparterista, va ser escollit el 1842 alcalde de Figueres, però les autoritats no van acceptar l’elecció, que va haver de ser repetida fins a cinc vegades, i, finalment, al negar-se a jurar fidelitat al regent Espartero i a la reina, va ser empresonat al castell de Figueres fins l’abril, en que, exiliat per dos anys, es va instal·lar a Perpinyà. Des d’aquesta ciutat, juntament amb altres exiliats, va constituir una junta democràtica i va penetrar a l’Empordà amb escamots de federals armats per reforçar l’alçament de Barcelona del novembre de 1842.

 

Mentre intentava recollir diners per preparar una insurrecció anitesparterista, deslligada dels moderats, es va relacionar amb cabetians francesos i es va veure implicat en el complot comunista de Tolosa, el 1843. Detingut, no va ser absolt fins l’agost de 1843. Va tornar a Figueres el setembre i va estar implicat amb la revolta coneguda com La Jamància de Barcelona d’aquell mateix mes.

 

El 1844, juntament amb un grup d’uns 400 joves, va proclamar la república a Figueres. Va ser empresonat juntament amb el director i alguns redactors de El Republicano. La Milícia Nacional i part del poble es van llençar al carrer per alliberar-lo. Amb residència vigilada, primer a Vilafranca del Penedès, després a Sarrià, va ser finalment desterrat a Sigüenza, però aviat va marxar a l’exili.

 

Des de París, l’1 de juliol de 1848, va llançar una crida als republicans espanyols instant a la insurrecció, alhora que va criticar els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol de 1854 i d’haver participat en diverses conspiracions i nous aixecaments va ser, novament, elegit alcalde de Figueres, l’octubre de 1854, fins que el capità general Zapatero el va destituir. Va ser desterrat a Sevilla el 6 d’agost de 1855. Després de fer algunes estades a Cadis va morir a Medina-Sidonia el 1856. Tenia 44 anys.

 

Van ser amics i deixebles seus els federalistes Narcís Monturiol, Joan Totau, Francesc Suñer i Capdevila i Anselm Clavé, qui li va dedicar l’obra coral La Revolución.

 

Com a obres més destacades cal esmentar la novel·la romàntica en castellà, La esplanada (1835), inspirada en esdeveniments revolucionaris a Barcelona, l’obra de teatre El rei Micomicó (1838), paròdia de la institució monàrquica. Va traduir al castellà la Historia popular de la revolución francesa, d’E. Cabet (1846).

 

L’Ajuntament de Figueres va batejar, el 1985, els gegants de la ciutat (que fins llavors eren coneguts com “els Reis Catòlics”), amb els noms de Janet i Justa, els protagonistes de El rei Micomicó. Els Geganters de Figueres li dediquen un gegant des de 2001.

 

 

Carles Camp

 

 

Per saber-ne més:

 

Jaume Guillamet. Abdón Terradas. Pimer dirigent republicà. Periodista i alcalde de Figueres. Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 2000.

 

Del qual podeu trobar un resum a

 

http://www.iesmartilhuma.org/departaments/CSocials/Santi/PortalHistoria/BLOC2/Documents/Abd0Terradas.pdf

 

 

I també:

 

Fèlix Cucurull, Panoràmica del Nacionalisme Català. Edicions Catalanes de París. París, 1975, Vol. 2, p. 387

 

http://www.xtec.cat/~jducros/Abdo%20Terradas.html

 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Abd%C3%B3_Terradas_i_Paul%C3%AD



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici