GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
111: Josep Ferrer i Esteve

111: Josep Ferrer i Esteve


Ja hem comentat en diversos articles anteriors (Sabies que… 127 i Qui és 49) la importància i la difusió de la guitarra al nostre país. Tractadistes, compositors i intèrprets catalans com Carles i Amat, Sor o Tàrrega, han contribuït a difondre aquest instrument i a conferir-li un prestigi universal.

 

Entre els grans instrumentistes, pedagogs i compositors de guitarra catalans destaca la figura de Josep Ferrer i Esteve. Nascut, accidentalment, a Girona el 1835, on la seva família, originària de Torroella de Montgrí, s'havia refugiat a causa de la Primera Guerra Carlina. Acabada la guerra, el 1840, la família Ferrer va tornar a Torroella on Josep rebria les primeres lliçons de guitarra del seu pare, advocat de professió i guitarrista i col·leccionista de partitures per vocació. Segurament, el jove Ferrer faria els primers estudis teòrics de música a la capella de música de l’església de Torroella, abans de continuar els seus estudis a Barcelona.

 

El 1860, es va establir a Barcelona on va ser deixeble del guitarrista reusenc Josep Brocà i Codina. El 1862, va començar a fer classes de guitarra fins que, el 1885, es va instal·lar a París, en un moment de gran auge d’aquest instrument a la capital francesa. Hi coincidirà, per exemple, amb el també català Jaume Bosch i Renard, conegut com “el rei de la guitarra”.

 

A París, Ferrer es va dedicar a la pedagogia com a professsor de l’Institut Rudy i de l’Académie Internationale de Musique. Però, sobretot, va triomfar com a concertista a les sales més prestigioses de la capital francesa, i com a compositor: la seva obra Souvenirs d’antan, six menuets pour guitare seule, op. 40 va ser premiada en un concurs internacional organitzat per l'Académie littéraire et musicale de France.

 

L’any 1898, va tornar a Barcelona on va ser exercir el càrrec de professor de guitarra del Conservatori del Liceu durant els cursos 1898-1899 i 1899-1900. L’any 1901, va tornar a París, sembla que amb el propòsit de publicar el seu mètode per a guitarra que, finalment, va quedar frustrat. Coneixem l’existència del seu mètode inèdit gràcies al Diccionario de Guitarristas de Domingo Prat, publicat el 1934 a l’Argentina, on apareix esmentat. L’any 1905, sense haver aconseguit el seu objectiu, Ferrer va retornar, definitivament, a Barcelona on va viure dedicat a la composició i l’ensenyament fins a la seva mort, l’any 1916.

  

 

Carles Camp

29/04/11

 

 

 

Obres

La numeració de les obres té lleugeres variacions entre edicions i, en ocasions, hi ha un decalatge d'un número o dos. Per exemple, la "Marcha nupcial" és citada com a "Op. 61" i com a "Op. 62"  

Per a guitarra sola

  • Adagio. Op. 60
  • Agréements du Foyer, trois pièces faciles. Op. 32
  • El Amable (extret de la Colección 8ª de Ejercicios y preludios)
  • La Ausencia, andante sentimental. Op. 61
  • Balada. Op. 59
  • Barcarola. Op. 54
  • Belle, gavotte. Op. 24
  • Brisas del Parnaso. Quatro piezas. Op. 6
  • Brise d'Espagne, valse caractéristique. Op. 36
  • Canto de amor, vals de concierto. Op. 20
  • Canto del Bardo, capricho. Op. 48
  • Charme de la Nuit, nocturne. Op. 36
  • Colección de valses
  • Cuatro piezas faciles. Op. 50
  • Cuatro piezas progresivas. Op. 4
  • La Danse des Naïades, mazurka. Op. 35
  • De noche en el lago, fantasía con variaciones. Op. 14
  • Doce minués. Op. 12, dedicada a Francesc Tàrrega
  • Dos nocturnos. Op. 11
  • Dos tangos. Op. 19 (Tango número 1, Tango número 2)
  • Echos de la Forêt, mélodie-valse. Op. 22
  • Elegía fantástica. Op. 13, dedicada a Josep Brocà
  • Los encantos de París, capricho fantástico. Op. 16
  • L'Estudiant de Salamanque, tango-valse. Op. 31
  • Fantasía con variaciones sobre un tema de Bériot. Op. 3
  • Feuilles de Printemps, sis pièces très faciles. Op. 27
  • La Gallegada, fantasía pastoril con variaciones. Op. 15
  • Gerbe de Fleurs, quatre pièces faciles. Op. 40
  • El Gondolero, melodía. Op. 51
  • La Mascarita, mazurka. Op. 52
  • Horas apacibles, ocho piezas fáciles. Op. 8, dedicada al seu alumne Apel·les Mestres
  • Impresiones juveniles, vals brillante. Op. 18
  • Inquietud. Op. 57
  • Marcha nupcial. Op. 62
  • Melodía nostálgica (extret de Estudios, colección 4ª)
  • El Mensajero, vals. Op. 55
  • Minué. Op. 49
  • Minué. Op. 56
  • Misiva afectuosa. Op. 58
  • Nostalgia
  • Pensées du Soir, nocturne. Op. 43
  • Pensées Mélodiques, quatre pièces. Op. 37
  • Polonesa. Op. 10
  • Quejas de mi lira: vals. Op. 2
  • El ramillete, diez pequeñas piezas. Op. 5
  • Récits Champêtres, trois mélodies. Op. 30
  • Recuerdos del Montgrí: capricho. Op. 1, dedicada al seu mestre Josep Brocà
  • Resignation, andante. Op. 28
  • Rêve du Poëte. Op. 43
  • Serenata española. Op. 63
  • Sinceridad, melodía-vals. Op. 53
  • Soliloquio, nocturno. Op. 46
  • Les Soupirs, valse. Op. 33
  • Souvenir du Quinze Août, romance sans paroles. Op. 25
  • Souvenirs d'Antan, six menuets. Op. 39, premi en el concurs internacional organitzat per Acadèmia Literària i Musical de França
  • El talismán, vals. Op. 7
  • Tendresse Paternelle, mélodie expressive. Op. 29
  • Tres valses. Op. 9
  • Trois Mélodies. Op. 42
  • Urania, nocturno. Op. 47
  • Vals en la menor
  • Vals en mi menor
  • Veillées d'Automme, quatre pièces faciles. Op. 21 (> 1882)
  • Veladas Intimas, cuatro piezas. Op. 17

Per a dues guitarres

  • Bolero. Op. 38, per a piano i una o dues guitarres
  • Mazurka, per a dues guitarres
  • Mélancolie, nocturne. Op. 23, per a flauta i una o dues guitarres
  • Minué, per a dues guitarres
  • Sérénade Espagnole. Op. 34, per a dues guitarres
  • Les Sirènes, valse. Op. 25, per a banjo i una o dues guitares
  • Terpsichore, valse. Op. 45, per a dues guitarres
  • Vals original, per a dues guitarres

Adaptacions per a guitarra

  • La Calesera, canción andaluza de Sebastián Iradier, per a veu i guitarra
  • La Colasa, canción madrileña d'Iradier, per a veu i guitarra
  • El Jaque, canción española d'Iradier, per a veu i guitarra

Obres per a piano

  • La craintive. Polka-mazurka, Op. 2 (ca. 1882)
  • Las dos hermanas: polka mazurca (ca. 1870)
  • La exposición: vals (1885)
  • La inquieta: polka (ca. 1870)
  • Ismalia: galop (ca. 1870)
  • Loreto: americana (ca. 1870)
  • Misterio: capricho schotisch (1876)
  • Le premier salut aux beaux-arts: mélodie variée (ca. 1882)
  • La tranquila: redowa (1885)

 

La informació s’ha extret de

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Ferrer_i_Esteve

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

  • Rafael Catalá, ed. José Ferrer & Federico Cano [música impresa] Wien: Doblinger, 2001
  • Josep Maria Mangado i Artigas La guitarra en Cataluña 1769-1939 London: La Tecla Editions, 1998
  • Domingo Prat Diccionario de guitarristas Buenos Aires: Romero y Fernández, 1934


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici