GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Germà Capdevila. El tren de la independència

Germà Capdevila. El tren de la independència


 

Ara ja ho sabem d'una font oficial: el CEOP ha comprovat que en una hipotètica consulta sobre la independència hi hauria prop d'un 60 per cent de vots a favor. Era una sospita generalitzada, però fins ara no s'havia fet la pregunta directa en un sondeig sociològic oficial.

 

Germà Capdevila

El més sorprenent del fenomen és potser el seu origen. Ha nascut de la base de la societat, gairebé al marge dels partits polítics parlamentaris, que no han sabut representar aquest sentiment ni liderar la seva concreció. El desig de llibertat dels catalans ha trencat finalment el sostre de vidre identitari que feia que molts ciutadans veiessin la independència com quelcom exclusivament vinculat a una qüestió de llengua i cultura, allunyat de la vida diària de la gent. Aquesta limitació ha desaparegut. Les xifres mostren que entre els partidaris de la independència hi ha molts catalans castellanoparlants i que el motiu més important pel qual els ciutadans hi votarien favorablement en un referèndum és l'economia, el greuge sistemàtic d'un drenatge de recursos de la perifèria al centre que ja és insostenible.

Dos factors són els principals motors del creixement de l'independentisme. Un és que Espanya s'ha desempallegat dels seus complexos. Ja no tem ningú i se n'enorgulleix. Ja no cal fer concessions als catalans, que han demostrat que són un gos que borda però no mossega. D'aquí l'estatut escapçat, la recuperació de competències que no s'atura o l'atac a la immersió lingüística. Espanya aplica ja sense reserves el seu projecte nacional. Per això gasta 3.500 milions d'euros per construir un tren d'alta velocitat que només fan servir set viatgers al dia, però que vertebra el territori de manera radial. Tot plegat ha fet obrir els ulls a molts catalans de soca-rel, però també a molts catalans de pares espanyols que parlen castellà i miren Tele 5, que aquí paguen peatge fins per anar al lavabo i quan fan una visita al poble dels pares veuen grans autovies tan gratuïtes com desertes. L'altre factor, sens dubte el més important, és mèrit de les consultes populars sobre la independència. Aquest moviment de base, amb milers de voluntaris arreu del país que van posar diners de la seva butxaca per tirar endavant aquestes consultes, considerades inútils i romàntiques, ha aconseguit un efecte poderós. Han estat com el batec d'ales de la papallona que acaba provocant un tsunami. Aquests voluntaris i les 900.000 persones que hi van participar van situar en l'imaginari col·lectiu dels catalans la possibilitat real d'un referèndum, abans reservat als somiatruites o als radicals.

Vam comprovar que és possible i que només depèn de nosaltres.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici