GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. La desaparició documental de la conquesta de Cuba

Carles Camp. La desaparició documental de la conquesta de Cuba


Cadascuna de les campanyes de conquesta de les Índies anava sempre acompanyada d’una gran producció documental. A part del component militar i eclesiàstic, en aquest cas encarregat de l’auxili espiritual dels expedicionaris i d’obrir i organitzar les noves parròquies dels territoris que s’anaven conquerint, hi participaven notaris, veedors, tresorers i altres funcionaris que havien de garantir un repartiment just del botí, de les assignacions de terres als colons o dels indis esdevinguts vassalls del conqueridor. A més a més, hi havia els notaris, els tresorers reials i altres funcionaris designats directament pel rei que vetllaven pels seus interessos. En el cas de la conquesta de Cuba, se sap que el tresorer reial va ser Ferran Cortès, futur conqueridor de Mèxic, fet conegut a través de fonts indirectes ja que no ha quedat ni un sol document redactat o fet redactar per ell. Finalment, a la reraguarda de l’expedició, venien els agrimensors, arquitectes, més notaris, que organitzaven les poblacions i els assentaments que s’anaven fundant.
 
Conquerit un territori i consolidat el seu domini, es passaven comptes de les despeses i del botí obtingut i es repartien les terres amb els seus corresponents indis entre els conqueridors i altres colonitzadors. Es fundaven parròquies amb els seus corresponents arxius on hi constava la consagració i els diferents sagraments com batejos i casaments que es duien a terme. Igualment se’ls assignaven també terrenys amb els seus indis per a garantir-los unes rendes. Es fundaven ajuntaments, amb la forma d’universitats o de cabildos, s’engegava la formació de tribunals, tan seculars com eclesiàstics. Quan s’establia una població primer es fixava el lloc on aniria l’església, representant oficial del poder religiós i, a continuació, al seu voltant es reservaven els terrenys on s’erigirien els edificis representatius del poder secular: el cabildo (ajuntament) i la casa del governador, representant del rei.
 
La paperassa generada en tot aquests processos burocràtics, nombrosos, rigorosos i formals havia de ser realment ingent i quantiosa. Doncs bé, paradoxalment, no n’ha quedat absolutament res. No hi ha un sol document directament relacionat amb la conquesta ni en la fundació de cap població.
 
De la conquesta, començada pel juny de 1510 i acabada en pocs mesos donada la poca resistència que els indígenes van poder oferir, ens han arribat tan sols dues cartes de relació del cap d’expedició, el governador (títol català, per cert) anomenat pels censors Diego Velázquez, de l’1 d’abril de 1514 i de l’1 d’agost del 1515, uns quatre i cinc anys després d’iniciada la campanya, respectivament i unes quantes cèdules i cartes de Ferran II, algunes per cert, en resposta d’unes cartes perdudes de Velázquez. Això és tot. No hi ha res més. La resta d’informació s’ha hagut de treure de cròniques posteriors, com la Historia de las Indias del pare Bartomeu Casaus de las Casas, entre d’altres [1].
 
Aquesta desaparició documental dificulta extraordinàriament la feina dels historiadors dels primers anys de dominació espanyola de l’illa i els obliga a treballar més amb especulacions que no pas amb fets reals. A tall d’exemple podem esmentar el fet que encara no s’ha pogut identificar amb certesa el lloc del desembarcament de l’expedició conqueridora. S’ha especulat que seria la badia de Guantànamo, sense poder-ho assegurar del tot[2]. O el cas de les set esglésies esmentades en la segona carta de relació de l’1 d’agost de 1515, de les quals, tot i tractar-se d’esglésies oficials, els historiadors només han pogut identificar-ne quatre. De les altres tres no se’n sap res[3].
 
La desaparició documental es posa clarament de manifest quan es vol intentar determinar les dates de la fundació de les set primeres poblacions conegudes establertes pels conqueridors. L’any 1911, en ocasió de la commemoració del IV centenari de la conquesta, alguns d’aquests ajuntaments van encarregar a historiadors que documentessin i precisessin les dates de fundació de les seves poblacions. Només ho van poder fer amb suposicions, deduccions més o menys incertes i especulacions.
 
Baracoa o Nuesta Señora de la Asunción
 
Segons el pare Casaus, es va fundar poc després d’iniciada la conquesta, és a dir, a finals de 1510 o principis de 1511. Alguns historiadors, però, defensen el 1512 i, fins i tot, n’hi ha que no es volen definir. S’especula que la fundació va ser en una data indeterminada dins del període esmentat[4]. Com es pot veure, és impossible de fixar una data i menys encara amb un mínim de precisió com a conseqüència de la desaparició de tota la documentació relacionada amb la fundació de la ciutat. La qual cosa ens resulta encara més sorprenent si tenim en compte que, en aquesta població, s’hi va consagrar la primera catedral i, per tant va ser la seu del primer bisbe de l’illa, abans que el bisbat fos traslladat a Santiago.
 
San Salvador de Bayamo
 
Només se sap de la seva fundació per referències a la primera carta de relació de l’anomenat Velázquez. Se’n dedueix que la fundació devia ser cap a mitjans novembre de 1513. La desaparició documental és encara més greu perquè s’ha deduït que la població va ser fundada primer en un lloc i, posteriorment, al veure que el lloc no era massa adequat, es va traslladar. La documentació que hauria d’haver generat tota aquesta operació devia encara ser més gran del normal[5].
 
Trinidad
 
Com l’anterior, es coneix per referències de la mateixa carta de relació. Només se’n pot deduir que es va fundar en una data indeterminada abans del 10 de febrer de 1514 i se sap, per al·lusions de Ferran II en una carta a Velázquez i pel que explica el pare Casaus en la seva Historia de las Indias que aquesta població també va ser traslladada al poc de ser fundada, per la qual cosa la documentació també hauria d’haver estat molt gran[6].
 
Santiago
 
En la segona carta de relació de Diego Velázquez de l’1 d’agost de 1515, es concreta que la ciutat es va fundar el 18 d’abril d’aquell any. Però la dada és, malgrat tot, dubtosa, ja que per aquelles dates Velázquez era a Baracoa i sembla poc versemblant que delegués en algun subaltern la fundació de la ciutat on tenia pensat constituir la Casa de Contractació i que seria la futura seu del govern de l’illa. Sembla més plausible que la fundació fos pel juliol de 1515. Com veiem, tot depèn de dades indirectes i d’especulacions, a manca de documents concrets o directament relacionats[7].
 
Santi Spíritus
 
En aquest cas, ens hem de remetre a la Historia de las Indias del pare Casaus que diu que hi va celebrar la missa de la Pasqua de Pentecosta del 1514. Com que en la seva carta de relació de l’1 d’abril de 1514 Velázquez no l’esmenta, es dedueix que la fundació va ser per la primavera d’aquell any, entre ambdues dates. Se sap que la vila va ser traslladada del seu lloc original a la seva actual ubicació el 1522, encara que no se sap ben bé on era la primitiva fundació. També en aquest cas la documentació generada havia de ser important per la qual cosa és més gflagrant la desaparició documental[8].
 
La Habana o San Cristóbal de la Habana
 
Aquesta és bastant més difícil de localitzar en el temps i en l’espai. Sembla que devia ser fundada per l’anomenat Pánfilo de Narváez en algun moment de finals del 1515, ja que la població no surt esmentada en cap de les dues cartes de relació de Diego Velázquez esmentades. Fundada primer en un lloc no concretat del tot del sud de l’illa, es va traslladar a la seva ubicació actual en data indeterminada en un procés que sembla que va ser gradual i per raons que no són clares. Tot el que se’n sap és a partir de referències a aquesta població en diferents cròniques de l’època, encara que moltes d’elles escrites força anys més tard i que, a vegades, es contradiuen. La documentació és escassa i es fa impossible determinar-ne la data de la fundació, l’acta de la qual no ha aparegut mai. Tampoc hi ha documents sobre el seu trasllat a la costa nord. Diferents mapes d’aquells temps tampoc aclareixen del tot el problema. El fet de fer servir indiferentment el nom de San Cristobal o Havana o Habana no facilita treure’n l’entrellat[9]. La importància d’aquesta població i les complicacions del seu trasllat havien de generar, de ben segur, gran quantitat de documentació. Com en tots els altres casos, no hi ha un sol document.
 
Puerto Príncipe o Santa María de Puerto Príncipe
 
Aquí, l’art deductiu s’ha d’afinar molt. La data de la fundació es dedueix que va ser entre l’1 d’abril de 1514, data de la primera carta de relació en què no s’esmenta la població i l’1 d’agost de 1515, data de la segona carta on s’esmenta la fundació de Santiago, que se suposa que va ser fundada després de Puerto Príncipe.
 
El primer esment a la població apareix en una carta del rei Ferran II del 2 d’agost de 1515, en resposta a una carta perduda de Velázquez del 16 de desembre anterior. Malgrat tot, en el Memorial del Padre Las Casas de juny de 1515 no consta que aquesta vila existís aleshores. No hi ha, com sempre, cap document de la fundació de la vila ni se sap on va ser el seu primer emplaçament, ja que va ser traslladada al seu lloc actual el 1528, trasllat del qual tampoc ens n’ha arribat cap document [10].
 
Conclusions
 
Com hem pogut comprovar, la total absència de documentació fa que sigui impossible fer una història de Cuba dels primers anys de la conquesta. Hi ha hagut un munt d’historiadors, cubans i estrangers, que s’han escarrassat cercant informació i documentació directament generada pels conqueridors, pels primers cabildos, les primeres parròquies, els primers bisbes, etc.
 
Ens han arribat les dues cartes de relació i les cartes o cèdules de Ferran II ja esmentades, totes elles convenientment traduïdes al castellà i amb els noms també convenientment canviats. És tan clar que no es tracta dels documents originals que, fins i tot, la segona carta de relació, la de l’1 d’agost de 1515, es delata com a còpia perquè no està redactada en primera persona i hi abunden els començaments de frase amb un Dice que[11]. En qualsevol cas, és una misèrrima part de la ingent documentació generada en aquells primers anys de conquesta i colonització que algú ha fet desaparèixer. És evident que ha estat un acte premeditat i sistemàticament i rigorosa executat amb una finalitat òbvia: que no se sàpiga qui van ser realment els conqueridors i primers colonitzadors de l’illa de Cuba.
 
Un apunt final. Encara que a les notes hi aparegui esmentat un sol llibre cal assenyalar que l’autora ha consultat i cita nombrosíssims autors, cubans i estrangers, contemporanis i anteriors. Permanentment, hi constata la consternació i la impotència de tots ells davant de l’absoluta absència de documentació, així com les nombroses filigranes deductives que han de fer amb les fonts indirectes amb què treballen que els duen sovint a conclusions molts cops contradictòries i mai concloents d’aquest període de la història de Cuba i d’aquesta etapa de la conquesta de les Índies.
 
 
 
Carles Camp


[1] Hortensia Pichardo Viñals, La fundación de las primeras villas de la isla de Cuba. Editorial de Ciencias Sociales, L’Havana, Cuba, 1986, p. 1-2.

[2] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 9.

[3] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 32-33.

[4] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p.10-17.

[5] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 17-19

[6] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p.19-27

[7] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 26-34

[8] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 34-37

[9] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 37-60

[10] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 60-73

[11] Hortensia Pichardo Viñals, op. cit. p. 19, Nota 23 a  peu de pàgina



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici