GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Ribera. Una Catalunya lliure amb Felip V?

Carles Ribera. Una Catalunya lliure amb Felip V?


El president de la Generalitat insinua que la independència no ha d'implicar necessàriament una república

El líder català valora que el cap de la Casa del Rei anés a escoltar la conferència de dijous a Madrid

 
Carles Ribera
 
 
En aquests dies d'acceleració frenètica del full de ruta del govern cal cordar-se bé el cinturó per agafar alguns dels revolts inesperats del discurs d'Artur Mas. En resposta a una entrevista de Luis del Olmo a ABC Punto Radio, el president va afirmar ahir que una Catalunya independent no hauria de ser “necessàriament una república”, resposta que va inserir en una reflexió general sobre la interdependència dels estats el segle XXI, però que ha posat sobre la taula una de les fórmules treballades més discretament per la diplomàcia convergent: la separació d'Espanya mantenint Catalunya sota la corona.

La fórmula no és gens innovadora, ja que té dos exemples històrics en què emmirallar-se, un en el passat i l'altre en el present. El primer és la pròpia tradició monàrquica catalana, que des de la unió dinàstica amb la corona d'Aragó (1162) va adoptar una fórmula feudalment confederal, sistema que es va mantenir formalment, amb més que menys tibantors, sota la monarquia hispànica dels Àustria i que va liquidar el primer Borbó, Felip V, el 2014 en farà 300 anys.

El cas contemporani és el de la corona britànica, la titular de la qual és reconeguda com a cap d'estat per 16 dels 53 països de l'anomenada Commonwealth, el mercat comú anglòfon sorgit del procés de descolonització. Així, els ciutadans d'estats com Austràlia, Canadà, Jamaica o Nova Zelanda són súbdits de la reina Elisabet. En aquest àmbit, un dels casos de més actualitat i concomitàncies amb la via entreoberta ahir per Artur Mas és el d'Escòcia, on Alex Salmond ha deixat clar que si el seu país esdevé independent continuarà lligat a la monarquia.

En la mateixa línia, en alguns cercles sobiranistes es creu que la fórmula monàrquica podria ajudar a conjurar un hipotètic soroll de sabres (el rei és capità general de l'exèrcit), i alhora preservar un lligam emocional amb la població catalana amb arrels espanyoles.

En aquest context no seria irrellevant la presència del cap de la Casa Reial, Rafael Spottorno, en la conferència de Mas dijous a Madrid. “Estic convençut que les coses que vaig dir no les comparteix, però va venir a escoltar”, va afirmar el president català en la mateixa entrevista amb Luis del Olmo. En definitiva, una variable que fins fa pocs dies estava, com moltes altres, en el terreny de la política-ficció, podria entrar en el sac de les possibilitats d'una Catalunya independent. On, per cert, si acabés regnant Felip de Borbó (el descrèdit de Joan Carles I sembla irreversible), ho faria no pas com a Felip VI sinó com a Felip V, ja que el primer Felip només ho va ser de Castella. Es podria donar la paradoxa, doncs, que Catalunya recuperés les llibertats amb un rei del mateix nom (i dinastia) que el que les hi va arrabassar.

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici