GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
121: Bartomeu Masó, primer president de Cuba

121: Bartomeu Masó, primer president de Cuba



La primera guerra per la independència de Cuba durà 10 anys, entre 1868 i 1878: fou la Guerra Llarga. La segona, fou més curta: se'n diu la Guerra Xica. La tercera, durà quatre anys: és la Guerra de Cuba que, als últims temps fou, també, la Guerra Hispano-Nordamericana. Molts catalans participarien en totes elles: catalans de Cuba i catalans de Catalunya, que eren soldats de lleva de l'exèrcit espanyol. Alguns soldats de lleva, com Josep Oller, de Molins de Rei, que escriuria un diari de guerra, es canviaren de bàndol. Altres, com Josep Conangla i Fontanilles, després de tornar a Catalunya, retornaren a Cuba per quedar-s'hi. Al 1897, cap al final de la tercera guerra d'independència de Cuba, un dirigent civil de la lluita armada, Bartomeu Masó, born in Catalonia, que era membre del Govern revolucionari des de 1895, fou elegit president de la República de Cuba en armes. Sol·licità, i obtingué, l'ajut militar dels Estats Units per combatre l'exèrcit espanyol. Però, un cop acabada la guerra, s'oposà a l'intervencionisme politicomilitar nord-americà que, en un primer moment, es traduí en la imposició d'un Govern militar, i tot seguit en la Platt Amendment. També s'oposà a la idea nord-americana del general Wood de no universalitzar el dret de vot i limitar el sufragi als propietaris. En les dècades següents, altres catalans -o fills de catalans- foren presidents de Cuba: Ramon Grau, Carles Prió, Frederic Laredo, Josep A. Barbet, Manuel Urrutia Lleó. Però els catalans de Cuba no han actuat mai com a tals, fent de lobby.

 

Francesc Roca / historiacatalunya@accat



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici