127:Joan d’Alòs i Serradora (Moià 1617-Barcelona 1695)

El podem considerar com un dels grans metges catalans del segle XVII pels seus coneixements d’anatomia i per les seves  diverses publicacions, entre les quals cal destacar: Pharmacopea cathalana sive Antidotarium Barcinonense Restitutium et Reformatum  i sobretot, pel seu tractat cardiològic, De Corde Hominis Disquisitio Physiologico-Anatomico un dels mes importants del moment.

Va estudiar medicina a l’Estudi General de Barcelona, on va ser deixeble del també gran metge Jacint Andreu. Va ocupar diverses càtedres: la d’aforismes,  la de prima de medicina i, l’any 1659, la d’anatomia. Cal tenir present que la Universitat de Barcelona era, en aquesta època, la més activa de l’arc Mediterrani i també de la península Ibèrica.

Com molts metges de l’època, va ocupar càrrecs polítics: diputat i conseller de la Generalitat en dues ocasions, conseller tercer de Barcelona i conseller de la Llotja. L’any 1674, Carles II el va nomenar protometge del Principat i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya.

D’entre les seves obres, cal destacar la Pharmacopea cathalana sive Antidotarium Barcinonense Restitutium et Reformatum de l’any 1686, escrita en qualitat de  protometge i amb la intenció d’uniformitzar la prescripció i l’elaboració de medicines de metges i apotecaris catalans. Aquest tractat  va ser vigent fins l’any 1739, quan el Reial Tribunal del Protomedicat de Castella va imposar la Pharmacopoeia Matritensis.

Una altra obra i, possiblement la més important, va ser De Corde Hominis Disquisitio Physiologico-Anatomico, escrita l’any 1694. És el primer llibre publicat a Espanya que tracta amb profunditat l’aparell cardiovascular. L’any 1628, William Harvey havia publicat un llibre sobre la circulació de la sang. Joan d’ Alòs va prendre posició ferma en favor de Harvey i va protagonitzar una disputa sobre aquesta qüestió, amb el metge valencià Matías Garcia, gran defensor del galenisme.

Joan d’Alòs va formar  part del grup de metges que, a finals segle XVII i principis del XVIII van ajudar a fer el gran salt cap a la medicina moderna, deixant enrere la medicina tradicional galènica que havia funcionat durant molts segles.

Ester Ustrell

17/12/2013