GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Encara més sobre la invenció de Palos de Moguer

Carles Camp. Encara més sobre la invenció de Palos de Moguer


Una de les mentides més destacades de la historiografia oficial espanyola és la identificació del port de sortida del primer viatge de Cristòfol Colom, el de la descoberta, amb Palos de Moguer.
 
D’entrada cal destacar que no existeix ni ha existit mai cap població anomenada “Palos de Moguer”. Hi ha hagut i hi ha Palos de la Frontera d’una banda, i hi ha hagut i hi ha Moguer, de l’altra. Però “Palos de Moguer” no ha existit mai.
 
El que molta gent desconeix és que el nom oficialitzat pels historiadors espanyols del port de sortida va ser un consens a què es va arribar el 1892. Els historiadors espanyols del tema, reunits en congrés amb motiu del quart centenari de la descoberta, es van trobar el problema d’haver d’acordar d’on havia sortit l’expedició, atès que la documentació, tota ella manipulada, que ens ha arribat a través de les cròniques de l’època, és contradictòria. En efecte, n’hi ha que diuen que va sortir de Cadis, d’altres de Sevilla o de les costes d’Espanya, i algunes de “Palos de Moguer”. Per la raó que fos van consensuar aquesta darrera inexistent població que, a més, va identificar i identifiquen amb l’existent Palos de la Frontera.
 
Des de llavors, són incomptables els esforços espanyols per fer entrar el clau per la cabota per intentar donar credibilitat a aquesta invenció.
 
Les cròmiques de l’època parlen de la ‘fortaleza de Palos’ entre d’altres estructures, de les quals no hi ha ni rastre a Palos de la Frontera i que encara són ben presents a Pals d’Empordà. Per justificar aquesta flagrant contradicció es diu que el tsunami provocat pel terratrèmol de Lisboa, l’1 de novembre de 1775, va destruir totes aquestes estructures i no en va deixar ni rastre, malgrat que la documentació de l’època no parli d’aquestes suposades destruccions ni hi hagi quedat cap resta arqueològica.
 
A Palos de la Frontera ensenyen tot cofois la casa dels germans Pinzón. El problema és que la casa és del 1550, és a dir, trenta anys després que morís el darrer dels germans, el 1514. Això no suposa cap problema per als espanyols.
 
Les cròniques de l’època diuen que, abans de salpar, la tripulació de la descoberta va anar a recollir aigua potable “a Fontanillas”. Més amunt de Pals d’Empordà hi havia i hi ha la població de Fontanilles, situada en una cota que no permet que hi arribi l’aigua salada del mar i s’hi pugui recollir aigua potable.
A Palos de la Frontera han construït un pou que han batejat com ‘Fontanillas’ i diuen, amb tota la tranquil·litat, que és allí on els mariners de Colom van  anar a proveir-se d’aigua. Llàstima però, que hi ha dos problemes. El primer és que l’estructura d’aquest pou es veu clarament recent o molt recent i costa de creure que ja existís en el segle XV. I la segona, i molt més important encara, és que l’aigua d’aquest pou és tòxica. I és tòxica no tan sols perquè és salada a l’estar a nivell del mar, sinó també perquè és clarament verinosa pel seu alt contingut en ions metàl·lics, per filtracions des del riu Tinto. Si Colom i els seus mariners haguessin agafat aigua d’aquest pou no haurien arribat ni a les Canàries: s’haurien mort abans enverinats.
 
La llarga llista d’evidències que situen Pals d’Empordà com a port de sortida de la descoberta ja han estat recollides [1]i són d’un pes tan gran que costa de creure que algú, amb un mínim de nivell, es resisteixi encara a ni tan sols considerar-ho possible, més encara tenint en compte les paupèrrimes i falses “proves” prefabricades que aporta Palos de Moguer, vull dir de la Frontera.
 
La historiografia oficial senzillament es nega a creure-s’ho amb una actitud més pròpia de nens repatanis que de persones adultes. La gran excusa és que, a Pals d’Empordà, no hi havia port. Les proves documentals ho contradiuen, hi ha prou documents escrits que el citen ja des del segle XIII, fins el segle XVIII. També hi ha mapes que assenyalen l’existència d’un port natural, que va desaparèixer al canviar les corrents marítimes, al ser desviat el riu Ter, en el segle XVIII, des de més al sud fins al seu aiguabarreig actual. També hi ha diferents restes arqueològiques que ho avalen, no suficientment estudiades per manca de pressupost (sic). Però els incrèduls continuen cecs i sords davant d’aquestes evidències tot i dient que encara que fos cert que Pals tingués port, es tracta d’un fet irrellevant.
 
És cert que a Palos de la Frontera hi havia un port, ja documentat el segle XV com a mínim. Però era un port de poca importància, bàsicament de pescadors, corsaris i petits mercaders que feien travessies costaneres cap a altres llocs de la Península i, com a molt, al Nord de l’Àfrica. El que passa és que no és versemblant ni plausible que el viatge de la descoberta es fes des d’aquest port. A banda del baix nivell de la seva marina, com la d’Andalusia i de qualsevol del regne de Castella, no hi havia cap escola de pilots, cap escola de cartògrafs, cap consolat de mar ni res que se li assemblés, no tenien desenvolupada cap legislació marítima, etc. D’altra banda, com hem dit més amunt, no hi ha cap documentació fiable que ho avali.
 
Malgrat tot, els historiadors espanyols perseveren en consolidar aquesta invenció. Han sortit diners d’allà on no n’hi ha per fer noves prospeccions arqueològiques a Palos de la Frontera i s’han trobat algunes restes del seu port. Això, ha omplert d’entusiasme els espanyols que consideren aquestes troballes com la prova redefinitiva que Palos de la Frontera és el port de sortida de l’expedició de la descoberta.
 
Aquest raonament el que sí demostra de forma redefinitiva és la parcialitat els historiadors oficials i la seva submissió als factors ideològics del nacionalisme espanyol. Perquè les troballes de Palos de la Frontera tenen una importància tan redefinitiva i les de Pals d’Empordà no tenen cap importància? Només s’explica per fanatisme hispànic, ignorància suprema i petitesa intel·lectual.
 
Malauradament, els historiadors catalans (esperem que no tots) han caigut al parany de quatre potes com, desgraciadament, es pot llegir a la revista Sàpiens de novembre de 2014, on un prestigiós historiador català dóna per  definitivament enterrada l’explicació de Pals d’Empordà com a port de sortida de la descoberta gràcies a aquestes esmentades troballes.
 
És molt decebedor comprovar la dependència ideològica dels nostres historiadors a la historiografia del nacionalisme espanyol.
 
 
Carles Camp
12/12/2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici