Ester Ustrell. Arnau de Vilanova i la reforma de l’ensenyament de la medicina

Arnau de Vilanova s’emmarca dins l’època més gran de la Corona catalanoaragonesa, el moment de màxima expansió per la Mediterrània i d’una economia a l’alça. Home polifacètic, interessat en la filosofia, teologia, i sobretot en la medicina. Va adquirir gran prestigi com a metge, tant en el camp acadèmic com en el pràctic, i va escriure nombrosos tractats que van ser estudiats, copiats i traduïts i que van fer que fos l’autor més editat abans del 1500.

 

Va estudiar medicina a la universitat de Montpeller on, anys més tard, va exercir de professor i on va introduir-hi les obres galèniques que ell mateix havia traduït gràcies als seus coneixements d’àrab. A les seves classes, va instaurar les Quaestiones disputata, és a dir, sobre una base textual, dos batxillers feien un debat i defensaven les seves postures (disputatio) i, posteriorment, el professor donava la solució emprant la lògica deductiva (determinatio). Cal recordar que fins el moment les obres d’autoritat en les quals es basava l’ensenyament escolàstic, eren inqüestionables. Gràcies a la seva dedicació, va situar la universitat de Montpeller com un dels centres mèdics més importants d’Europa.

 

Va estar vinculat a la casa reial des de 1281, quan Pere II el va nomenar metge de la cort, càrrec que va conservar amb els descendents del rei. Amb Jaume II i Frederic III de Sicília, va mantenir una estreta relació d’amistat, confiança que li va valer per accedir a càrrecs polítics.

Així mateix, Vilanova va tenir un paper fonamental, tant en l’aprovació dels nous plans d’estudis d’arrel galènica com en la consecució d’una organització més independent de la facultat, que el papa Climent V, també pacient seu, va aprovar l’any 1309.

 

En aquests moments, la medicina seguia les bases hipocraticogalèniques, que eren les que s’impartien a la universitat i les que tenien més reputació. A partir del segle XIII, la medicina va ser practicada per persones degudament formades i l’objectiu era trobar l’origen de les malalties. És en aquest moment que les disseccions van agafar molta importància per conèixer tots els òrgans del cos i l’experiència va ser bàsica per cercar una solució a les malalties.

 

Tot i que se li han atribuït escrits dels quals no va ser l’autor, la seva obra va ser molt extensa; bona part de la qual va respondre a un esquema metodològic basat en la via experimental. Entre les obres més importants, trobem: Medicationis parabolae (1300), conjunt de 342 aforismes on es proporcionen normes d’ètica professional i instruccions terapèutiques per guarir. Inclou una part quirúrgica que serà esmentada per cirurgians de gran renom com Mondeville i Guiu de Chaulhac. Va ser l’obra amb més difusió després de Regimen sanitatis. Una altra obra és Speculum medicinae (1308), de caire didàctic on recull principis generals de l’art de la medicina, parla de la fisiologia, de la higiene essencial, de farmacologia general i de psicopatologia bàsica. Finalment, el Regimen sanitatis ad regem Aragonum (1305-1308), que per la quantitat de manuscrits trobats arreu d’Europa, va ser el text més difós, més popular, i més traduït. És un recull de pautes per conservar la salut del rei Jaume II que inclouen consells higiènics sobre els factors que condicionen la salut, el menjar, la beguda, el son, l’exercici o el bany. És una font important per conèixer les prescripcions mèdiques, la relació metge/pacient, i els hàbits tant alimentaris com higiènics de les classes altres europees de la Baixa Edat Mitjana.

 

Vilanova també va destacar com alquimista. En aquest sentit i, a nivell europeu, se li atribueix la primera destil·lació de l’alcohol i va ser ell qui va saber-ne veure les propietats terapèutiques.

La seva trajectòria es va veure interrompuda quan, davant la cúria d’ Avinyó, l’any 1309, va exposar les seves idees religioses. Això li va suposar l’ostracisme i l’animadversió del seu protector Jaume II. Des d’aleshores, i fins la seva mort va restar al costat de Frederic III, rei de Sicília i seguidor de les seves idees espirituals.

 

22 de desembre de 2014