GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
139. Els Ensesa, de la indústria a l’art

139. Els Ensesa, de la indústria a l’art


El 1898, Josep Ensesa i Pujades (Sarrià de Ter, 1866-1940) va posar en marxa, a Girona, la farinera La Montserrat. La producció industrial de farina s'integraria, així, en la revolució agro-alimentària catalana iniciada vers 1870-80. Uns anys més tard, va participar en l'empresa metal•lúrgica Batlle, Soler & Cia que construïa maquinària destinada justament a la indústria de la farina i del pa. La creació de l'empresa Indústries Químiques Tartàriques fou un pas més, car l'àcid tartàric que produïa destinat tant a l'alimentació com a la indústria farmacèutica era, en un percentatge significatiu, exportat a Europa. El 1921-22, Ensesa va fer un nou salt en comprar 18 edificis d'apartaments de lloguer a la capital alemanya, a Berlín. Ara bé, al mateix temps, a partir de 1916, ell i el seu fill, Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, 1892-S'Agaró, 1981), van posar en marxa una ciutat-jardí modèlica damunt les roques vora la Mediterrània, entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro: S'Agaró. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, que coneixia la Colònia d'Artistes d'Olbrich a Darmstadt. S'Agaró, el seu camí de Ronda i el seu Hostal de la Gavina van esdevenir aviat un focus gran d'atracció per a gent com Charles Chaplin o Orson Welles,  Ava Gardner o Cole Porter. Els Ensesa, com tanta gent de l'entorn de la LLiga Regionalista, connectaven perfectament amb tot aquest món,
 
Francesc Roca
20 minutos


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici