GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
195. Opiata masdevall

195. Opiata masdevall


L’any 1783, les zones de Lleida, Pla d’Urgell i voltants, es van veure afectades per unes  febres pútrides. Amb les condicions higièniques i els recursos del moment, les epidèmies tenien difícil solució. En aquest cas, però, un metge figuerenc va trobar un remei que va ajudar a combatre aquesta i d’altres epidèmies posteriors.
 
El doctor Josep Masdevall, metge de cambra reial i inspector general d’epidèmies a Catalunya, va dur a terme una tasca molt important sobre epidèmies i malalties infeccioses. Va ser anomenat el “modern Hipòcrates”, gràcies a l’èxit que va tenir el seu mètode curatiu. Home d’idees avançades, contràriament al que pensava la gran majoria de metges, considerava que la malaltia s’havia d’aturar tan aviat com fos possible i no deixar la curació en mans de la natura.
 
Tenia instal·lat un laboratori químic a casa seva, on feia els seus experiments. Així, va fer un preparat farmacèutic anomenat Opiata Masdevall, una barreja d’opi, sals d’amoníac, tàrtar emètic i quina, que va utilitzar per primera vegada al’epidèmia de febres pútrides de 1783 i, després, a la de Barbastre de 1784-85.
 
Per encàrrec del rei, va escriure un llibre anomenat Relación de las epidemias de calenturas pútridas y malignas, que en estos últimos años se han padecido en el principado de Cataluña; y principalmente de la que se descubrió el año pasado de 1783 en la Ciudad de Lérida, Llano de Urgel y otros muchos corregimientos y partidos, con el método feliz, pronto y seguro de curar semejantes enfermedades. Aquest llibre va ser traduït a l’italià, alemany i francès. El doctor Coll el va fer arribar al Marroc i també a Mèxic va ser reconegut per la Gaceta de Mexico.
 
Va ser un gran defensor de la química industrial, i gràcies al seu Dictamen sobre si las fábricas de algodón y lana son perniciosas ó no á la salud pública de las ciudades donde están establecidas, escrit al 1784 a la ciutat de Barcelona, es va aixecar la prohibició d’instal·lar-hi fàbriques atès que va demostrar que els productes que s’utilitzaven no eren nocius per als habitants.
 
Ester Ustrell
21/04/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici