196. La Borsa del Metge Català

L’esclat i, finalment, el desenllaç de la Guerra Civil van tenir com a conseqüència immediata l’exili de molts metges que van optar per marxar a d’altres països, on van contribuir al progrés de la medicina gràcies als coneixements adquirits a la Facultat de Barcelona, on s’havia format una generació de metges que destacarien en diferents especialitats.  
Mèxic va ser un dels països que més metges catalans va acollir, aproximadament  uns seixanta-cinc.  Un d’ells, va ser el doctor Wenceslau Dutrem (1909-1979) metge, químic i farmacèutic, fill del conegut Wenceslau Dutrem Solanich, propietari d’una farmàcia al carrer Sant Pere Més Alt i creador de l’Erotyl, un producte precursor de la viagra que va tenir molt d’èxit, com ho demostren els anuncis de la premsa de l’època i els poemes que Sagarra li va dedicar.
Dutrem Dominguez, juntament amb Duran i Jordà i Serafina Palma havien estat els creadors del primer  banc de sang durant la guerra. L’any 1938, un cop establert a Mèxic, Dutrem va impartir classes a l’Escola de Medicina Rural, al mateix temps que va crear un laboratori de productes farmacèutics, Laboratoris FARBAR, SA (abreviatura de Farmàcia i Barcelona) i un petit laboratori de recerca biomèdica on s’estudiaven les al·lèrgies.

Va ser el metge de capçalera de Leon Trotski i qui el va atendre després de sofrir l’atemptat, dut a terme per un altre català, Ramon mercader, l’any 1940.

De la seva estada a Mèxic, en destaca la fundació de la “Borsa del Metge Català”, creada per uns quants metges catalans amb l’objectiu principal d’ajudar els companys que ho necessitessin. La borsa, oberta a tots els catalans d’origen i a tots els que van estudiar a la Facultat de Barcelona es nodria gràcies a les quotes que cadascun dels seus membres pagaven mensualment.

La Borsa va anar incorporant nous socis,  metges de segona generació i metges que residien fora de Mèxic com Trueta, Duran i Jordà i Pi-Sunyer. Una part important del capital que nodria la Borsa provenia dels diferents laboratoris creats per catalans amb seu a Mèxic, Farbar, Servet, Andrómaco, Queralt Mir.

Posteriorment, cap els anys 60, va donar suport i defensar els drets nacionals de Catalunya. Així, i dins dels Jocs Florals de la Llengua Catalana es va crear el Premi de la Borsa del Metge Català, que premiava els treballs d’investigació científica i d’història de la medicina catalana.

La Borsa va durar fins al febrer de 1972, moment en què es va considerar que ja no era necessària atès que tant la situació econòmica dels metges exiliats com la situació política havien canviat.

 

Ester Ustrell

20/11/2015