GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
197. La contribució catalana en l

197. La contribució catalana en l'ús terapèutic i farmacològic de l'alcohol


Xinesos, egipcis, grecs, romans i àrabs ja havien aprés a destil·lar per obtenir alcohol. Primer, a través de la fermentació i, més tard, de forma artificial, destil·lant un líquid fermentat per obtenir alcohol més pur. Així, per exemple, els xinesos obtenien alcohol de l’arròs o els egipcis extreien essències de la destil·lació de plantes i flors.
 
Aquest procés de destil·lació, que es feia servir des de temps remots, va ser millorat pels àrabs amb la invenció de l’alambí i va ser introduït a Europa per Arnau de Vilanova (1238-1311), metge de gran prestigi europeu.
 
Arnau de Vilanova és l’autor, entre d’altres obres, del Liber de Vinis i del Liber Aqua Vitae. En el primer, dedicat a Frederic II de Sicília, explica com són els aparells de destil·lació i les qualitats que té l’aqua ardents. El segon és considerat el primer tractat de destil·lació i llibre de consulta per a l’elaboració de destil·lats. Vilanova va ser el primer en obtenir alcohol pur, fàcilment inflamable, d’aquí el nom d’aqua ardens, aiguardent. Va arribar a la conclusió que els vapors podien retenir els principis aromàtics i gustatius de les herbes amb les quals es posaven en contacte, cosa que li va permetre fer les primeres ratafies de la història anomenades, també, aqua vitae, aigua de la vida, amb propietats medicamentoses i terapèutiques.
 
Sobre la destil·lació de la quinta essentia del vi en parla el Liber de secretis naturae seu de quinta essentia. Inicialment, va ser atribuït a Ramon Llull (1232-1315), però darrers estudis en donen l’autoria a un altre català, Raimon de Tàrrega (1335-1371), un jueu convers al cristianisme, nascut a Lleida. El llibre està dividit en un pròleg i tres parts diferenciades que parlen de la destil·lació de la quinta essentia del vi i altres productes, i de la seva aplicació amb finalitats curatives. Aquest tractat va interessar tant a metges com a alquimistes atès que cada cop es feien més destil·lacions alcohòliques. El lul·lisme va representar una alternativa a la medicina escolàstica que predominava en aquell moment.
 
Finalment, De consideratione quintae essentiae, escrit per Joan de Rocatalhada (c.1302-1366) mentre complia condemna a la presó com a conseqüència dels experiments que feia i dels seus escrits profètics. El tractat, conservat en versió catalana, parla de les grans virtuts de l’alcohol, de les seves propietats terapèutiques i descriu les diferents formes de destil·lació del vi. Per a Rocatallada, la quinta essentia era el resultat de diverses destil·lacions de l’esperit del vi capaç de protegir qualsevol organisme de la corrupció, idoni, per tant, per mantenir l’equilibri dels humors i gaudir d’una bona salut.
 
Aquest tractat va suposar el punt de partida de la utilització de la destil·lació en farmacologia. Els farmacèutics van iniciar tant la cerca com l’extracció d’altres quintes essències de minerals i plantes, cosa que va donar pas a la iatroquímica desenvolupada per Paracels al segle XVI. En els seus escrits, Paracels va esmentar en trenta ocasions els noms de Llull i Vilanova.
 
Ester Ustrell
27/11/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici