GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
141 Gaspar Torrella i la curació de la sífilis

141 Gaspar Torrella i la curació de la sífilis


Les actuals mesures higièniques i de prevenció i la gran diversitat de fàrmacs disponibles fan que, avui, les epidèmies es puguin combatre més fàcilment, si més no, al primer món. Però això no era així a finals del segle XV, quan va aparèixer el “morbus gallicum”-el mal francès- o sífilis, com se’l coneix actualment. Una malaltia que va afectar bona part de la població, tal i com ho testimonien gran quantitat de testimonis escrits i gràfics.
 
Sembla que van ser els soldats de Carles VIII de França que van introduir la malaltia a Itàlia, durant l’ocupació de Nàpols, l’any 1495. Donada la gran afectació i l’agressivitat de la malaltia, molts metges es van dedicar a estudiar-ne les causes i els possibles tractaments. La gran majoria de metges creien que l’aparició i la propagació eren degudes a causes superiors, de caràcter astral, i per la corrupció de l’aire. Van ser habituals les “disputes mèdiques” celebrades a diferents ciutats europees per contrastar les opinions dels diferents metges i trobar-hi solucions.
 
D’entre tots els metges del moment, va destacar el valencià Gaspar Torrella, protometge (metge de la cort) i metge personal de Cèsar Borja (fill del papa Alexandre VI), afectat pel mal francès, a qui l’any 1497, Torrella va dedicar el seu famós “Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum”.
 
Aquest tractat, innovador pel seu estil, es divideix en dues parts. La primera descriu la interpretació mèdica del morbus gallicum i, la segona, exposa els casos clínics de cinc pacients que va tractar afectats per l’esmentada malaltia. És molt innovador perquè parla de l’inici de la lesió, del dolor, dels símptomes externs i de la seva evolució. Una mostra de la importància que va tenir, és la gran difusió que es va fer del tractat. Karl Sudhoff, el gran historiador alemany de la medicina, el va considerar un dels millors tractats escrits abans del 1500. Actualment, el manuscrit original es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. També es conserven diferents exemplars a les biblioteques de Lió, Paris, Londres, Xicago, Maryland i Sevilla.
 
Gaspar Torrella va escriure altres tractats, entre els quals caldria destacar el Consilium de dolore in pudendagra, de l’any 1500, novament relacionat amb la sífilis, de caràcter divulgatiu i també amb molt de ressò per l’originalitat en l’estil, escrit en forma de diàleg amb preguntes i respostes.
 
A diferència d’altres metges, Torrella va ser el primer en adonar-se que el morbus gallicum era una malaltia infecciosa transmesa per contacte. Per aturar-ne el contagi massiu, va proposar la creació d’hospitals especialitzats, anomenats “hospitals d’incurables”. Aquests hospitals, però, no apareixerien  fins la segona dècada del segle XVI.
 
Ester Ustrell
12/04/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici