Francesc Artal. La investigació catalana sobre l'origen del càncer

El primer investigador destacat fou el doctor Francesc Duran i Reynals (1899-1958), format al Laboratori Microbiològic Municipal, en els anys en què n'era el director el doctor Ramon Turró (1905-1926). El Laboratori Municipal barceloní era pioner en la recerca bacteriològica tant a Catalunya com a Espanya, i seguia la metodologia de Louis Pasteur. Duran es fixà en el descobriment fet pel premi Nobel Francis Peyton Rous sobre el caràcter filtrable dels sarcomes de les gallines, i es plantejà si tenien o no naturalesa vírica. Després de passar per l'Institut Pasteur de París, a partir de 1926 romangué 12 anys a l'Institut Rockefeller de Nova York i, pel juliol de 1938, ocupà plaça de professor de recerca a la School of Medicine de la Universitat de Yale, a New Haven, a l'estat de Connecticut. Vers 1944, polemitzant amb Rous i amb James B.Murphy, Duran conclogué que els virus són l'origen dels principals tipus de càncer, i que no es podia parlar de “l’agent del tumor de les gallines" perquè es tractava d'un virus. En uns moments en què no existia encara el microscopi electrònic, i utilitzant la tècnica de la filtració successiva (que era una tècnica d'identificació indirecta), intuir a partir de l'experimentació amb animals i arriscar-se a l' explicació basada en el virus, en contra de gran part de la comunitat científica, tenia molt de mèrit, i més encara quan coneixements posteriors han demostrat que la interpretació de Duran obria nous camins a la recerca. La visió tradicional sobre l'origen del càncer considerava que es tractava d'una malaltia cel·lular, generada per cèl·lules individuals en un procés endogen. Es tractava d'un procés no infecciós, d'una alteració que implicava una multiplicació desordenada de la cèl·lula. En canvi, Duran seguia la tradició de Pasteur, en el sentit que el càncer havia d'estar causat per un factor patogènic que actuava com a factor exogen sobre les cèl·lules; és a dir, hom mantenia un punt de vista infecciós: la cèl·lula era envaïda per uns virus, i s'anava multiplicant paral·lelament amb els virus. El procés era, per ell, exogen. La recerca sobre els virus del càncer és el que ha permès un estudi més aprofundit dels oncogens.

 

Les teories de Duran i Reynals tingueren una gran repercussió en els anys 40 i 50, i més encara amb el seu descobriment sobre el factor de difusió, que descrivia l'expansió de les cèl·lules afectades, és a dir, com es produeix en un organisme inicialment sa la transmissió de la malaltia. En morir Duran i Reynals el 1958, només es coneixien 8 virus neoplàstics identificats; a primers del s. XXI se n'han identificat moltíssims més. Cal destacar la recerca dels doctors Alfred Giner Sorolla (valencià, Universitat de Florida), A.Bendich (Sloan-Kettering for Cancer Research de Nova York) i Joan Oró (català, Universitart de Houston) en què van estudiar la difusió de carcinògens per tot l'univers i el seu origen remot. Molts productes essencials per a l'evolució de la vida són mutagènics, molts d'aquests agents mutagènics són carcinogènics i, per tant, poden haver causat càncer als animals ja en èpoques molt remotes. El doctor Giner Sorolla (1919-2005) féu aportacions en el camp de la quimioteràpia experimental i es dedicà a investigar sobre com es genera el càncer i com aplicar una política de prevenció eficaç. El doctor Joan Oró (1923-2004), investigant la possibilitat que els meteorits continguessin compostos biogènics, va descobrir diversos hidrocarburs derivats semblants als que es troben en el fum del tabac i que són carcinogènics. Això volia dir que ja existien substàncies carcinogèniques abans de la formació del Sol, i l'anàlisi espectroscòpica permet afirmar que hi ha compostos carcinogènics a l'espai interestel·lar.

 

A primers del s. XXI, tot i que els descobriments més importants s'han produït en els països més desenvolupats, no hi han deixat de participar investigacions catalans, seguint la tradició catalana en la vocació per fer avançar les ciències mèdiques. Aquest és el cas, per exemple, d'un equip format per investigadors de Nova York i Barcelona, dirigit pel doctor Joan Massagué i Solé, que ha identificat el procés pel qual les cèl·lules del tumor de mama es reprodueixen i es dirigeixen cap als pulmons i cap al cervell, en el procés de metàstasi. El doctor. Massagué és director del programa de biologia i genètica del càncer del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El doctor Josep Baselga i Torres, nomenat en el 2013 director mèdic de l'Hospital Memorial Sloan Kettering Cancer Center, ha destacat en la recerca sobre el càncer de mama i la troballa de nous fàrmacs per a lluitar-hi, i en la metodologia sobre el tractament personalitzat de la malaltia. El doctor Josep Tabernero Caturla s'ha distingit per les seves investigacions sobre oncologia clínica digestiva i en el desenvolupament de nous fàrmacs, des del servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron de Barcelona i la direcció de l'Institu Oncològic Baselga. Un altre cas fóra el del Dr.Manel Esteller i Badosa, que a les Universitats de St.Andrews (Escòcia) i John Hopkins (Baltimore, EUA), ha aclarit les alteracions de la metilació de l'ADN, les modificacions en les histones i la cromatina i la seva influència en el càncer, i ha acabat per demostrar la importància dels factors externs en la modificació directa dels gens i que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química: la hipermetilació dels gens supressors dels tumors malignes.

 

BIBLIOGRAFIA