GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jordi Salvat. El Manuel Valls del segle XVIII va morir a Tarragona

Jordi Salvat. El Manuel Valls del segle XVIII va morir a Tarragona


Anton de Sartine, nascut a Barcelona, va arribar a ser l’home més poderós de França durant el regnat de Lluís XV i ara és protagonista d’una obra de teatre
 
En una casa del pla de la Seu va morir el 7 de setembre del 1801 el que va ser l’home més poderós de França durant el regnat de Lluís XV: Anton de Sartine. Va arribar a ser el cap de la policia quan a París no hi havia alcalde. Era l’home més informat de França, tancava teatres i no es movia un full sense que la seva xarxa d’espies no l’en informés.
 
Exiliat, Sartine va viure els seus últims cincs anys a la capital tarragonina. Anton de Sartine havia nascut a Barcelona, fill d’un comerciant de Lió, i per la influència que va tenir molts el comparen al cardenal Richelieu, a Joseph Fouché (cap de la policia durant el Directori i de la intel·ligència amb Napoleó) o a l’actual primer ministre francès, Manuel Valls, amb qui comparteix l’origen català. Ell donava el permís a Mozart per tocar a la ciutat i a Voltaire o Rousseau per editar les seves obres, i estava informat de tots els afers de faldilles de la capital francesa. Que no eren pocs.
 
La fascinació per aquest personatge ha portat el periodista i escriptor torrenc Carles Marquès a escriure una obra de teatre que finalment ha esdevingut un espectacle que combina teatre i música: Sartine, rei de París. Marquès el va descobrir fa quatre anys, quan li va caure a les mans el llibre d’Enric Moreu-Rey Un barceloní a la cort de Maria Antonieta: Sartine, i va assabentar-se que havia mort a Tarragona el 1801 després d’haver residit els últims cinc anys de la seva vida en un edifici del pla de la Seu.
Sartine va ser enterrat a l’antic cementiri de la catedral. “Som davant d’un personatge molt interessant, d’aquells tèrbols que donen joc. Vaig creure que una obra teatral seria la millor manera d’acostar-nos al personatge. L’obra no n’és una defensa, sinó que ell s’explica i és el públic qui l’ha de jutjar. Sartine era culte i hàbil, intrigant”, assenyala Marquès.
Les raons de l’arribada de Sartine a Tarragona són encara una incògnita i l’autor de l’obra juga amb això. Apunta que l’inici de les obres del port modern de la ciutat -Sartine també havia sigut ministre francès de Marina- podria ser una raó. També cal tenir en compte que a la ciutat hi havia una important colònia d’exiliats reialistes francesos
.
“En el monòleg, Sartine reflexiona sobre la seva vida i és el públic el que decideix si és una víctima de les circumstàncies de la vida o un gran manipulador. Ho acompanyem amb peces musicals de l’època”, assenyala Marquès, que apunta la intensa relació de Sartine amb la música: “Era ell, com a lloctinent general de la Policia de París, qui donava el permís per als concerts que es feien a París, com és el cas dels de Mozart”.
Una manera de pensar diferent
El director d’escena, Marc Chornet, assenyala que en l’obra es posa en relleu que “la idea d’amor era molt diferent fa dos segles i mig i era vista com una eina de mercadeig”. “La gent pensava molt diferent. El seu cervell funcionava diferent. Fins i tot a l’hora d’actuar. La majoria d’actors eren analfabets, però això no els impedia retenir llargues obres en vers”, apunta Chornet, que afegeix que Sartine, rei de París “permet posar llum en una societat convulsa com era la del segle XVIII”.
 
D’altra banda, el director musical, Xavier Blanc, recorda que l’obra està ambientada en una època de revolució musical i que hi havia obres i concerts que es prohibien i que l’últim que decidia era Sartine. Blanc explica que la música intenta transportar els espectadors a l’època i emocionar-los.
 
Un espectacle que combina teatre i música
 
El 20 de maig al Teatre de Tarragona es podrà veure l’obra Sartine, rei de París, escrita pel periodista i escriptor torrenc Carles Marquès i produïda per la Fundació Camerata XXI. L’endemà es representarà a l’Auditori Pau Casals del Vendrell i el 22 al Bartrina de Reus.
 
Sartine, rei de París és un monòleg dialogat, amb Ricard Ferré en el paper protagonista, la soprano Marta Mathéu, Dani Espasa al clavicèmbal i un quintet de l’Orquestra Camerata XXI format per Marta Cardona, Xavier Blanc, Albert Carbonell, David Blay i Mario Lisarde. El director musical és Xavier Blanc i Marc Chornet s’encarrega de la direcció d’escena. L’origen de l’espectacle és en una lectura dramatitzada que es va fer al teatre El Magatzem de Tarragona l’octubre del 2014.
 
Ara.cat 11/05/2016
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici