GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. La tesi de Washington (1935)

Francesc Roca. La tesi de Washington (1935)


La tesi de Gibernau tenia com a objecte l'estructura econòmica de l'Estat espanyol. El concepte d'“estructura econòmica” era recent. Encara ningú –llevat de Romà Perpinyà-Grau- l'havia aplicat a la realitat econòmica espanyola
 
“El 1935 vaig completar el meu grau de màster a la Universitat George Washington. La meva tesi, An introductory analysis of the economic structure of Spain, anava precisament dirigida a les possibilitats de creixement econòmic d'Espanya” deia Josep A. Gibernau en un llibre de 1987.
 
La tesi de Gibernau tenia com a objecte l'estructura econòmica de l'Estat espanyol. El concepte d'estructura econòmica era recent. Encara ningú –llevat de Romà Perpinyà-Grau- l'havia aplicat a la realitat econòmica espanyola. L'article seminal de Perpinyà (publicat a Kiel i en alemany, és clar) era, també, de 1935.
 
Tot i la importància objectiva del seu tema, la tesi de Gibernau no es publicaria. Apareix, però, al catàleg digital de Worldcat Identities, com el que és: un text mecanoscrit.
 
Per bé que sigui conegut el bon funcionament de les biblioteques de la UB, semblava difícil aconseguir una còpia digital, o una fotocòpia, de la tesi catalana de 1935 localitzada a la George Washington University. Doncs no. El maig del 2016, Maria Pereira, la cap de la biblioteca de la Facultat d'Economia i Empresa, ens ha comunicat que un dels (pocs) exemplars originals, o potser l'únic exemplar, de The economic structure of Spain, havia arribat a la facultat, gràcies al préstec interbibliotecari. Entre el 1935 i el 2016, malauradament, la tesi de Josep A. Gibernau haurà estat ben poc, o gens, llegida. A partir d'ara, això pot canviar. I paga la pena.
 
Per diverses raons. Primera, la seva base estadística: resulta que el US Department of Commerce, als anys 1930, va encarregar, i va editar!, diversos Economic Survey of Spain. Segona raó: presenta l'economia amb un esquema conceptual sòlid: I Factors geogràfics i demogràfics; II Agricultura (inclou: agroalimentació i matèries primeres per a la indústria); III Minerals (inclou: combustibles); IV Fabricació (inclou: Heavy Industries i Utilities: gas, electricitat i telèfon), V Transports (Railways, Highways, Aviation, Shipping); VI Comerç exterior; i VII Finances.
 
Tercera raó: aquest esquema permet anar directament a les qüestions centrals. Dos exemples: 1. “Orange is the most important export product of Spain... one quarter of the value of the total exports”, 2. “Production of textiles and specially of cotton yarn and cloth is the most important industry in Spain”. Exportem “especially to Latin America”, però, també “to Africa, Australia and India”.
 
Un text valent.
 
Quarta raó: tot i el llenguatge diplomàtic i/o el gust per les matisacions i/o els suggeriments, el text de Gibernau és un text valent, que s'acara, de forma directa, a tots els grans problemes de l'economia espanyola. I, fins i tot, s'atreveix a fer-ne una síntesi: “For Spain, the problem of developing from a primary producer to a more complex type of economy.”
 
L'objectiu, al 1935!, no era únicament la industrialització: era una “economia complexa”.
 
Cinquena raó: al text hi ha la descoberta (per cert, quantificada) de dues realitats econòmiques contraposades: la perifèria marítima i l'interior semiestepari.
 
Bipolaritat entre perifèria i interior
 
A la perifèria, la densitat és de 71 habitants per quilòmetre quadrat. A l'interior (tot i l'aglomeració existent a la ciutat de Madrid) la densitat és només de 30 habitants per quilòmetre quadrat. Pel que fa a les grans empreses, al 1928, un 79% tenien la seva seu a 6 ciutats de la perifèria i el 21%, en una ciutat de l'interior, Madrid. El pes de Barcelona era gran, de fet s'hi localitzaven el 42% de les grans empreses hispàniques.
 
 
L’econòmic 12/06/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici