GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Manel Capdevila. La Mare de Déu de Montserrat, patrona d’Espanya (fins al 1739).

Manel Capdevila. La Mare de Déu de Montserrat, patrona d’Espanya (fins al 1739).


La projecció fora de Catalunya de la Mare de Déu de Montserrat està documentada a Castella ja en ple segle XIV. El primer document trobat d’aquesta devoció mariana és del canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), que durant la primera guerra civil castellana va abandonar Pere I el Cruel, rei legítim de Castella i es va passar al bàndol del futur Enric II, primer rei de de la dinastia Trastàmara. Pero López estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en línia ascendent indirecta.
Heus aquí els seus Cantares a la Virgen:
 
”Sennora con humildat -e deuoto coraçón- prometo a Montserrat -yr facer mi oraçión-”
 
Ferran d'Antequera, nét d’Enric II, seria el primer rei de Catalunya de la dinastia dels Trastàmara, gràcies a la iniquitat de Casp. Coronat el 1412. Moriria el 1416, com a conseqüència d’una sobtada malaltia que el va sorprendre quan iniciava un viatge cap a Castella per defensar-hi els interessos familiars. Malalt, es va fer pujar en llitera a Montserrat, on va confessar i combregar. Va morir l’endemà a Igualada.
 
Els seus successors ( Alfons IV el Magnànim, Joan II Sense Fe, els Reis Catòlics), també van professar una gran devoció a la Moreneta. Cal recordar que Sant Ignasi de Loiola es va iniciar a Montserrat (a part de la cova de Manresa). L'emperador Carles I va morir amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i uns canelobres del monestir de Montserrat que s’havia fet beneir expressament per a ell. El seu fill Felip va morir amb els mateixos objectes a les mans. Cal no oblidar que Felip havia pagat la reforma del monestir (1562-1587), incloent-hi la costosa obra civil de l'esplanada.
 
El papa Alexandre VI, Roderic de Borja, diversos membres la seva família i Ferran el Catòlic van sufragar una capella a Roma anomenada Nostra Signora in Monte dalt de l'escalinata, que forma part de la Piazza di Spagna de Roma -va prendre aquest nom per ser un regal de Ferran el Catòlic-, i la van consagrar a la Mare de Déu de Montserrat.
 
Imaginem Roderic de Borja (Alexandre VI) construint una plaça dedicada a Espanya, amb una capella a la Mare de Déu que per a ell representava Espanya i la Moreneta, presidint-la. Es podria haver dit, perfectament, plaça de Catalunya. Però, per a Roderic de Borja i per a tothom dins i fora dels regnes hispànics, els conceptes ‘rei de Catalunya’ i ‘rei d'Espanya’, eren la mateixa cosa i la verge que representava Espanya, durant el segle XV, era la verge de Montserrat.
 
Com a potència conquistadora, l'imperi d'Espanya en aquells moments (basat únicament en les conquestes d'Itàlia) era l'antic imperi català, la Corona de Catalunya. A Roma, doncs, es considerava Ferran rei d'Espanya perquè Catalunya i els seus estats associats, de malnom Corona d’Aragó, eren el principal i més potent dels regnes hispànics.
 
De la mateixa manera que avui dia els països més potents i poderosos exporten les seves icones culturals (música, modes, cinema, personatges mediàtics, etc.), en aquells temps, els països més poderosos exportaven les seves particulars devocions marianes i hagiogràfiques a la resta. Essent com era Catalunya molt més poderosa que Castella, malgrat el que diu la historiografia oficial, és totalment lògic i normal que Catalunya exportés les seves devocions religioses a Castella, i no a l’inrevés.
 
Igualment, els Borja van iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, a Roma, a la via Monserrato (que no es va dedicar ni a la Virgen del Pilar, ni a la Mare de Déu dels Desemparats, sinó a la Moreneta). Es va acabar el segle XVI. Des de 1881, hi descansen les despulles de Roderic i Cèsar Borja, amagades en caixa única als soterranis del Vaticà, durant més de 350 anys.
 
De tot el que hem dit fins aquí, podem inferir que la patrona d'Espanya durant uns quants segles va ser la Moreneta. La Pilarica, com patrona d'Espanya és un invent del segle XVIII i el Día de la Raza un invent del segle XX, concretament del dictador feixista Primo de Rivera.
 
De fet, fins al 13 d'octubre de 1640 (durant la Guerra de Separació de Catalunya, de malnom ‘guerra dels segadors’) no va aparèixer el vot de guardar memòria per l'aparició de la Verge del Pilar el 12 d'octubre i, només, a Saragossa. No va ser fins al 27 de maig de 1642 que es va nomenar la Verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675, Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir la pregària a la Verge del Pilar, el 1723. Però va caldre esperar fins al 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre “festa pròpia del santuari” i la Virgen del Pilar patrona d’Espanya, per pressió de la nova dinastia borbònica. La basílica actual es va inaugurar el 5 de gener de 1916
.
Cal assenyalar que qualsevol document que estigui datat o faci referència a una data anterior a 1640 (Saragossa) o 1739 (a tota Espanya), dient que Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre “festivitat de la Verge del Pilar”, no té rigor històric.
 
Es desconeixia la història primitiva del Pilar (hi ha molts documents apòcrifs) fins que, en el segle XIX, l’arenyenc Fidel Fita (jesuïta arxiver-director de la Biblioteca Nacional), va treure a la llum el testament de Moción, fill de Fruya, datat el 987, que esmenta la verge del Pilar. Malgrat la seva antiguitat, aquesta devoció mariana amb prou feines era coneguda fora de Saragossa. El seu enaltiment com a patrona d’Espanya va ser absolutament artificial i forçat.
 
Així com els Trastàmara i els Habsburg havien tingut una gran devoció a la “Moreneta” (a ella està dedicada també la capella del palau imperial de Viena) durant més de tres segles, Felip V que, per raons òbvies, no compartia amb ells la idea de tenir la mateixa patrona que els catalans, no va parar fins a aconseguir que Roma enaltís la Pilarica –que, en aquell temps, tenia tan sols un petit temple a Saragossa-, a la categoria de patrona d'Espanya. Els seus no van escatimar despeses i ostentació en la construcció de la Basílica del Pilar que es va inaugurar durant el regnat d’Alfons XIII.
 
Per cert, el destí és impredictible. Un descendent de Felip V, Alfons XIII, el rei que havia inaugurat la fastuosa Basílica del Pilar i bandejat definitivament la Moreneta com a patrona d'Espanya, va haver de passar 53 anys enterrat sota l’advocació de la patrona de Catalunya, a la seva Basílica de Roma. L’any 1994, quan es van exhumar les seves restes per dur-les a Espanya, la premsa espanyola va silenciar el lloc on havien passat 53 anys: la Basílica de Santa Maria in Monserrato de Roma, feta construir per catalans, atès que als Borja, a Roma, se'ls tenia per catalans (sota el seu mandat, al Vaticà, es parlava català i els italians es lamentaven: "oh Dio la chiesa in mani dei catalani"), com passava amb tots els naturals dels regnes de València i Mallorca, i fins i tot d’Aragó.
 
Avui, la casa reial espanyola l’anomena Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat, amb l'excusa que, a mitjans del segle XIX, es va desallotjar l'església romana feta pels castellans anomenada ‘de Santiago’ per amenaça de ruïna i es va passar la seva titularitat al temple de la Mare de Déu de Montserrat. Evidentment, es tracta d’una mala excusa ja que, simplement, l’església de Santiago es podia haver reparat. La veritable intenció va ser treure-li representativitat a la Moreneta com a patrona d’Espanya. Malgrat aquesta retorçada maniobra, per més que els nacionalistes espanyols pretenguin el contrari i no els agradi, seguirà sent sempre l’Església de la Mare de Déu de Montserrat. Els nacionalistes espanyols tampoc han pogut canviar el nom del carrer, que és Viale Montserrato, fet que delata la burda manipulació
.
Les habitacions on eren enterrats els Borja van romandre tapiades durant més de tres segles. Un cop restaurades, s’obriren al públic el 27 d’abril de 2006, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, no el dia de Santiago. No hi ha cap dubte que, per a les autoritats eclesiàstiques del Vaticà, quedava molt clara la relació entre els Borja i Montserrat. Com sempre en casos similars, la premsa espanyola es va oblidar d’explicar aquest detall, tot i deixant-la com una data triada a l’atzar. Si els Borja haguessin estat enterrats al ‘Temple de Santiago’, la solemne apertura al públic s’hauria d’haver fet el 25 de juliol.
 
Manel Capdevila
08/07/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici