GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. L

Francesc Roca. L'economia líquida


Segons Tom Harrington, a Catalunya, “el notable poder de supervivència en el passat i d'atracció sobre tantes persones d'altres parts del món en el present” s'explica per la capacitat que té la societat catalana per “inventar-se respostes molt creatives davant els seus reptes més importants”. Aquesta capacitat prové del fet que Catalunya “és, i ha sigut, un país líquid”. Harrington, per reblar la seva argumentació, recorda els èxits de les xarxes de catalans: 1) a la Mediterrània, de l'edat mitjana a la primera modernitat, 2) a la conca atlàntica, del XVIII al XIX. En aquests dos espais “l'impuls inicial era comercial”, per bé que “el seu llegat més important i durador, sobretot a l'Atlàntic, va ser cultural”.
 
Parlem-ne. Un país líquid és el resultat d'una economia que en podem dir, també, líquida. Com podem definir-la? Comencem per les característiques de les unitats que la componen. Quantes i com són aquestes unitats? Estadísticament, de 400.000 a 2,3 milions de famílies/empreses domèstiques (vegeu L'Econòmic, 8-10-2011), més: algunes desenes de milers d'empreses de totes les mides. D'aquestes empreses, el 2001, unes 164 eren multinacionals industrials. Abans, i després, més. Les xarxes familiars-comercials-professionals catalanes s'estenen –i ve de molt lluny- per tot el món. Algunes de les puntes de l'iceberg són visibles a l'Atles de la presència catalana al món (2009), del grup Enciclopèdia Catalana.
 
Fórmules organitzatives.
 
Les empreses catalanes han anat adoptant moltes fórmules organitzatives, i moltes formes de propietat. Hi ha, des del segle XV, empreses públiques, o semipúbliques, com les Reials Drassanes, l'Hospital de la Santa Creu o els ajuntaments. Hi ha empreses familiars agremiades, com bona part dels actuals despatxos d'arquitectes, i d'enginyers, que tenen una important presència en moltes àrees del món. Hi ha algunes grans empreses de llarga trajectòria, que, com Roca Radiadors o Gas Natural, han anat canviant els seus inputs, i els seus productes finals. Hi ha a més, com subratllava Ernest Lluch, empreses col·lectives: mútues, clubs, cooperatives, fundacions, i, fins fa poc, caixes (que comencen a ésser substituïdes, però, per organitzacions similars).
 
Una economia líquida és, també, una economia desmilitaritzada. La societat catalana moderna (segles XV-XVIII) era, en bona part, una societat militar que, gradualment i amb alts i baixos, es va anar desmilitaritzant (vegeu L'Econòmic, 4-2-2011 i 28-3-2011). Així i tot, des del 1932 (és a dir, des de les propostes dels Rubió i els Deulofeu) tot l'europeisme català és partidari d'un sistema de defensa per als Estats Units d'Europa.
 
Una economia líquida és una economia molt diversificada, capaç de satisfer d'una manera creativa tot tipus de necessitats. Fins i tot inventant noves necessitats. Carles Pi Sunyer, a l'imprescindible L'aptitud econòmica de Catalunya (1927-29), ho va sintetitzar. I en va donar moltes informacions puntuals. Descobrint, per exemple, la vitalitat de la naixent indústria cinematogràfica catalana.
Sense fer-ne un fàcil joc de paraules, una economia líquida produeix, també, molts líquids, i molts contenidors de líquids. Les empreses i les organitzacions que produeixen aigua i gestionen l'aigua dels canals i els recs, dels molins, les turbines i les bombes d'extracció, de les sínies i els grans embassaments, són alguns dels protagonistes (fins i tot, icònics) de l'economia catalana. De la Torre Agbar als túnels d'aigua de la vall de Cardó que novel·la Ramon Solsona, passant per les piscines de Fluidra.
 
Hi ha altres líquids. La fabricació (i exportació) de vins, aiguardents i caves. De sucs de fruita (a Mèxic, el Sidral Mundet, de poma inicialment canadenca). De cocacoles. De llet, i de llet amb cacau. De cerveses
 
 
L’econòmic, 11/09/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici