198. Les Butlles papals catalanes en papir

El papir va ser el suport habitual per escriure i dibuixar des del III mil·lenni ac fins, aproximadament, el segle XIV, quan, gradualment, va ser substituït pel pergamí i, posteriorment, pel paper. L’elaboració del papir era molt costosa, consistia en unir i entrecreuar les tires flexibles de la tija de la planta del mateix nom, després s’aixafaven i s’assecaven al sol. Les plantacions de papir es trobaven a les lleres dels rius del Pròxim Orient, en zones tropicals i subtropicals. La gran majoria estaven a Egipte però també n’hi va haver a Sicília, que van abastir l’Imperi Romà per a l’emissió de documents legals.

A grans trets, els papirs es poden classificar, segons la seva temàtica, en literaris, documentals i paraliteraris.

A Catalunya hi ha tres grans col·leccions papirològiques, dues conservades a l’Abadia de Montserrat, la del pare Bonaventura Ubach (1879-1960) i la del pare Roca-Puig (1906-2001) i, la tercera, conservada per la Companyia de Jesús, la col·lecció de Josep O’Callaghan (1922-2001) també anomenada Palau-Ribes i que figura com la més gran de la península Ibèrica. A més, hi ha petites col·leccions de butlles papals a Vic, a Girona, a La Seu d’Urgell, a l’Arxiu Episcopal de Barcelona i a Perpinyà.

En un principi, la butlla era el segell que duien els documents reials i papals, que podia ser d’or, plata, coure, plom o fins i tot de fusta, però des del segle XIII, la butlla ja fa referència tant al document com al segell.

La cancelleria vaticana va emetre, aproximadament, unes 4000 butlles papals, de les quals només se’n conserven 25 a tot el món: 11 es troben a Catalunya (10 a la Catalunya administrada per la Generalitat i una a la Catalunya Nord, a Perpinyà), 6 a Paris, i les 7 restants, Puy, Hannover, Bèrgam, Ravenna, Amiens, Roma, Berlin i Dijon. La particularitat d’aquestes butlles és que estan fetes en suport papir.

A l’Edat Mitjana, s’utilitzava sobretot el pergamí, però a diferència d’altres estats, els comtes catalans exigien les butlles en suport papir, que denotava distinció i prestigi, la qual cosa demostra, un cop més, que la catalana era una sobirania de pes.

Entre la col·lecció de les butlles catalanes hi ha el document fundacional del Principat d’Andorra, documents del Monestir de Sant Cugat, de Sant Martí del Canigó i de Vic.

La restauració d’aquestes butlles es va fer a Roma quan l’any 1926, Pius XI va demanar a Alfons XII les butlles papals catalanes per tal de fer-ne un estudi i restaurar-les. Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, les va recopilar i les va enviar a la Cancelleria Vaticana. Posteriorment, les van retornar, restaurades i emmarcades, tal i com es conserven avui a les diferents ciutats: Vic, Girona, La Seu d’Urgell, Girona, Perpinyà, Barcelona (a l’Arxiu Episcopal de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya). Van ser exposades a l’Exposició de l’any 1929.

Curiosament, la butlla emesa pel papa Benet XVI on consagra la Sagrada Família, es va fer en suport papir, un fet, si més no, poc habitual.

Per saber-ne més: Revista Auriga. Hivern 2007

Ester Ustrell

16/09/2016

198. Les Butlles papals catalanes en papir

Política de cookies