GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Marc Pons. 12 d’octubre de 1505, Ferran el Catòlic renuncia a la unificació espanyola

Marc Pons. 12 d’octubre de 1505, Ferran el Catòlic renuncia a la unificació espanyola


Tal dia com avui, fa 509 anys, es va signar el Tractat de Blois (França) que era l'acord nupcial entre Ferran d'Aragó (llavors vidu d'Isabel de Castella) i Germana de Foix (neboda del rei de França). Aquest acord manifestava que l'hereu resultant es convertiria -a la mort de Ferran- en rei de la Corona d'Aragó. En cap cas es feia referencia a la corona castellana. I poc després quan va néixer el primer i únic fill de la parella -Joan (1509)- va ser automàticament titulat príncep de Girona, que era la dignitat que ostentaven els hereus al tron catalano-aragonès.
 
Cal aclarir, però, que qui menys creia en el projecte hispànic eren les elits castellanes. A la mort d'Isabel, les Corts de Castella van plantar Ferran al carrer, amb aquella expressió que ha fet història: “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”. Van coronar reina la filla gran -Joana (Juana “la Loca”)- i li van lliurar el govern al gendre germànic -Felip (Felipe “el Hermoso”)-. Es desentenien del projecte hispànic i es projectaven cap a l'horitzó alemany. I, sense saber-ho, assentaven el precedent històric -i cultural- de la cita contemporània d'Esperanza Aguirre “antes alemanes que catalanes”.
 
Ferran també va renunciar al projecte hispànic. La seva diplomàcia se'n va anar a la Cort de París a buscar una princesa. El doble propòsit era engendrar un hereu que seria el continuador de la nissaga reial catalano-aragonesa, i aconseguir la complicitat de França en un futur projecte d'unificació europea que partiria d'aquest plançó. Joan -el fill de Ferran i Germana- va morir a les poques hores de néixer. I amb ell va morir també l'última ambició de Ferran: ressituar els seus Estats en la primera divisió de les potències europees, recuperant el paper destacat que havien tingut en l'Edat Mitjana.
 
 
Elnacional.cat 12/10/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici