GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jordi Palmer. Les 50 batalles que han format Catalunya

Jordi Palmer. Les 50 batalles que han format Catalunya


Les nacions del món són producte de la història, de grans gestes i petits detalls, de casualitats fruit de l'atzar i de decisions no sempre ben encaminades. I per bé que vivim en una societat decididament pacifista, els fets d'armes formen part del bagatge històric de tots els territoris. Es vulgui o no, les guerres i batalles són part inherent de la història humana i, molt sovint, han estat els resultats d'aquests actes violents, les victòries i les derrotes, les que han marcat l'esdevenir molt més enllà de la raó, el desenvolupament de l'economia, el progrés o la concòrdia.
 
Catalunya no és, en aquest aspecte, cap singularitat. Les guerres han marcat el territori català i han format part del riu històric que ens han dut fins al present. També els fets d'armes dels catalans fora de Catalunya han deixat empremta, no només entre nosaltres, sinó també en els altres pobles del nostre entorn.
 
Més de 2.000 anys de guerres
 
Efectivament, la terra catalana, situada en un lloc de pas d'entrada i sortida de la península, ha estat testimoni de batalles des de fa més de 2.000 anys i fins tot just la primera meitat del segle passat. Aquest cicle bèl·lic -per sort, acabat- ha estat compilat per l'escriptor Víctor Farradellas al llibre 50 batalles de la Història de Catalunya (Ara Llibres, 2016), un volum que recull mig centenar de fets d'armes amb la voluntat de divulgar aquells episodis per fer-los més propers al gran públic.
 
Amb aquestes 50 batalles triades per l'autor -podrien haver-hi més-, es poden recórrer doncs les vicissituds per les que ha passat la terra catalana des de molt abans que rebés aquest nom. De fet, com un cercle que es tanca -i tant de bo no es torni a obrir-, el recull de batalles comença i acaba al mateix lloc, al riu Ebre, precisament allà on es van enfrontar romans i cartaginesos l'any 217 abans de Crist en el marc de la Segona Guerra Púnica i, 22 segles més tard, on el 1938 l'exèrcit republicà va intentar, per últim cop, salvar Catalunya i Espanya del feixisme.
 
Entremig, episodis del tot coneguts en la història de Catalunya com la batalla de Muret -1213- i el Setge de Barcelona -1714-, però també fets sovint no tan coneguts -o no tan recordats- com la batalla d'Ilerda -49 AC-, on Juli Cèsar va derrotar els pompeians durant al Segona Guerra Civil romana; la batalla de Rovirans -985-, que obriria les portes al saqueig de Barcelona per part de les tropes d'Almansor; o l'assalt al Coll de Panissars -1285- que va posar fi a la croada contra els catalans i a la mort, poc després, de tot un rei de França.
 
Intervencionisme fora de Catalunya
 
També, perquè el català no ha estat històricament un poble més o menys pacífic que els altres, es reflecteixen les batalles amb presència de catalans fora del territori, com ara l'expedició a Còrdova -1010- on van ser els catalans els que van saquejar l'aleshores ciutat musulmana més important de la península;  la batalla del Cefís -1311- per la qual la companyia almogàver va aconseguir un feu propi, el ducat d'Atenes; o el setge de l'Alguer -1354- que va dur a la catalanització d'aquesta ciutat sarda prèvia expulsió de la població inicial.
 
També, d'una manera o altra, totes les guerres importants que han tingut lloc a Catalunya o amb participació catalana apareixen al llibre, les conquestes carolíngies; les lluites contra els musulmans -sense oblidar la batalla de Las Navas de Tolosa (1212)-; les conquestes de Jaume I; l'expansió mediterrània; la Guerra dels dos Peres; la Guerra Civil catalana; les guerres remences; la Guerra dels segadors; la Guerra dels Nou Anys; la Guerra de Successió -la que compta amb més batalles, set-; la Guerra Gran; la Guerra del Francès; les tres guerres carlines; i, finalment, la Guerra civil espanyola. En definitiva, un repàs a la història bèl·lica de Catalunya.
 
A més, el volum, tot i apuntar tot un seguit de moments decisius de la història catalana que van prendre el tombant que van prendre massa sovint per errors evitables o fets casuals, TTarradellas evita incórrer en l'especulació històrica del 'que hauria passat sí', que hauria donat a situacions alternatives en cas que el resultat de les batalles hagués estat diferent. Amb tot, és una possibilitat amb la que sempre pot jugar-hi el lector.
 
 
elnacional.cat
23/01/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici