GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
El Penó de la Conquesta, les quatre barres, és la bandera nacional més antiga del món.

El Penó de la Conquesta, les quatre barres, és la bandera nacional més antiga del món.


Ho assegura Bruno Cianci, expert en vexil·lologia, en el seu darrer llibre sobre banderes nacionals de tot el món
 
La senyera és la primera bandera nacional i la més antiga del món de les que encara són en ús. Ho diu el periodista i historiador Bruno Cianci, expert en vexil·lologia, la disciplina que estudia les banderes. En parla en un llibre que es titula La stoffa delle nazioni (‘La tela de les nacions’), publicat a final de l’any passat per l’editorial Odoya. El primer capítol del llibre és dedicat a la senyera i porta per títol: ‘Senyera, orgull català. Història de la primera bandera nacional’. Hi explica específicament que el Penó de la Conquesta, conservat a l’Arxiu Històric Municipal de València, és la bandera nacional més antiga del món.
 
Diu Cianci: ‘El Penó de la Conquesta fa uns dos metres de llarg i té una gran importància per a la història de la ciutat, de la comunitat del mateix nom, i especialment per a Barcelona i Catalunya. Alliberada de les mans dels musulmans per part dels carolingis entre el segle VIII i IX, Catalunya va adquirir amb els anys una creixent autonomia dels descendents de Carles Martell […]. Entre les diverses relíquies, algunes de les quals es remunten suposadament al període de la Reconquesta, hi ha banderes cristianes i musulmanes. D’aquestes, la més important és la que els catalans anomenen Penó de la Conquesta. Aquesta tela va ser hissada pels musulmans el 28 de setembre de 1238 per anunciar la rendició a les tropes de Jaume I, rei de la Corona d’Aragó. No és una bandera musulmana, com un famós trofeu pres dels musulmans a la batalla de Navas de Tolosa (1212) i conservada a Burgos, sinó una bandera aragonesa, feta pels musulmans assetjats per comunicar als assetjadors la rendició.’
 
El capítol parla també de la llegenda de les quatre barres de Guifré el Pilós, de la qual no hi ha cap prova històrica. I diu: ‘La senyera neix probablement en temps de Ramon Berenguer i de Peronella d’Aragó, però no hi ha cap prova sobre la data exacta de creació.’ Després ressegueix l’evolució històrica de la senyera, els usos que ha tingut, la creació de la bandera independentista, l’estelada i la gran presència que té en el moment polític actual.
 
Bruno Cianci és periodista i historiador. Ha col·laborat en una cinquantena de publicacions italianes i internacionals, incloent-hi BBC History, Focus Storia, Rivista Marittima, Arte Navale i Boat International. Actualment viu a Istambul i treballa com a consultor al museu Rahmi M. Koç. És autor de diversos llibres sobre nàutica publicats. És un referent de la vexil·lologia i un gran col·leccionista de banderes.
 
 
Vilaweb 08/03/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici