GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Margarita Duran i Estragó. Aportacions dels catalans al Paraguai

Margarita Duran i Estragó. Aportacions dels catalans al Paraguai


(Títol Original: Aportes de los catalanes al Paraguay)
 
El Paraguai colonial va comptar amb dos governadors catalans: Jaume Sant Just (1749-1761). Va impulsar el cultiu del tabac negre tort que, juntament amb l'herba mate, va constituir un dels elements més importants de l'economia colonial paraguaiana; Joaquín d'Alós i Brú, (1786-1796), nascut a Barcelona el 1746. Va ordenar la fundació del Fort de Borbó el 1792 com a testimoni de la sobirania hispànica sobre la portuguesa.
 
En el comerç de l'herba, cuir, fustes i altres productes d'exportació paraguaiana al Riu de la Plata, sorgeixen a finals del segle XVIII importants homes de negocis procedents de Catalunya, com Jacint de Vila i Busques, Bernardino de Toca i Maza, els Ozcariz, Carreras, Doria, Duran, Salvat, Vallet, i altres. Però la gran massa migratòria catalana al Paraguai es va donar a finals del segle XIX, posterior a la Guerra Gran i es va estendre fins a les primeres dècades del segle passat.
 
Constructors d'obres de la talla d'Enrique Clarí, Juan Balart, José Marsal, Juan Bragulat; Esteban Vert, Juan Vallverdu i Baldrich i l'escultor Jaume Miquel Moray, van deixar el seu estil i art en magnífics edificis que són avui l'orgull de la ciutat d'Asunción. Escultures de Jaume Miquel es troben plasmades a l'Oratori de la Mare de Déu de l'Assumpció i Panteó dels Herois. No van faltar pintors com Manuel Sabat que, segons Josefina Plá, va ser el primer a pintar el genuí tipus de Kygua vera (dona paraguaina); també va pintar el teló de boca del nou Teatre Nacional (avui Municipal), propietat llavors, de l'empresari de teatre Boi Alió, també català. Francisco Torné Gavaldà va pintar més de 2.000 paisatges paraguaians; molts d'ells es poden apreciar en museus de Brasil, Mèxic, Paraguai, Perú, Uruguai i Gran Bretanya.
 
Entre els homes de negocis es pot citar a Rius i Jorva, Pujol, Costa Martí, Achón, Grau, Pallarés, Seall, Tarrés, Borrell, Marsal, Sol, Puigbonet, Cartañà, Ribera, Escribá, Figueres, Espelt, Subirachs, Font, Brossa, Giralt, Palau, Roca, Quell i Carrón, Vidalesau amb el seu ja tradicional Casa de Música i Pedro Marés i Anglès, pioner de les arts gràfiques en el Paraguai.
 
No parlem dels forners i confiters catalans, ja que la llista seria interminable; només a tall d'exemple anomenem els Fontclara, Ferrer, Gamell i Bigordà.
 
Esteban Estragó i Trías, nascut a Girona, va ser un dels pioners en la indústria cinematogràfica amb diverses sales de cinema a Asunción i Sant Llorenç del Camp Gran; els Cañiza van fer el mateix al barri de Trinitat, Assumpció. Joaquina Pujol Soteras, de l’alta burgesia catalana, va arribar al Paraguai amb el seu marit Josep Costa Martí, el 1916. Era concertista de piano i, tot just acabada d’arribar al país, va oferir dos concerts a benefici de l’Hospital de Clíniques. També van sobresortir Isabel Alió, soprano lírica; Margarita Xirgú, brillant actriu que va arribar al Paraguai en 1946, i Asunción Comellas i Villafranca, religiosa vicentina que va dedicar els seus millors anys a la cura dels leprosos de Sapucái, Paraguai.
 
En la indústria farmacèutica va sobresortir Arturo Alsina, nascut el 1897 durant el viatge migratori dels seus pares Joan Alsina i Muntada i Maria Canals, naturals de Sant Feliu de Guíxols. Va ser a més dramaturg; la Farmàcia Americana de la seva propietat era el centre de reunions d'artistes i intel·lectuals paraguaians i estrangers de la primera meitat del segle XX. Benito Cops i Corominas, també de Sant Feliu, va obrir a Asunción la Perfumeria Iris , la qual amb el temps es va convertir en fàbrica d'insecticides i articles de neteja. En medicina es van destacar Juan Vallory i Corquiela i Flaviano García Rubió, tots dos catedràtics de la Facultat de Medicina de la Universitat Nacionald'Asunción.
 
Fundació del Centre Català d'Asunción
 
Al començament del segle XX, residents catalans a Asunción van decidir fundar un Centre d'Art i Cultura; van ser ells: Antoni Mestres, Enric Clarí, Joan Brossa, Joseph Codina, Igaznci Clarià, Santiago Puigbonet, Amadeu Gratacós, Joseph Dalmau, Joseph Costa, Salvadó Espelt, Frances Cartañá i Ramón Sol.
 
El 22 de novembre de 1914 va quedar constituït el Centre Català d'Asunción al local de la Pensió Royal de Jaume Margarit, situat en Ayolas No. 56. Aquest va llogar a la nova entitat part de la seva propietat consistent en una sala amb finestra sobre el carrer Buenos Aires (El Paraguaià Independent) i un sector del mirador situat sobre el carrer Ayolas No. 65 (Museu de la Ciutat -Poma de la Rivera). El lloguer va pujar de 250 pesos de curs legal a 300 en quedar inclosos en la renda, les cadires, taules, llum, neteja i altres.
 
Una de les primeres preocupacions del Centre Català va ser pal·liar la demanda laboral dels catalans que arribaven a Asunción; Enrique Clarí va proposar que es fes un llistat de professionals i industrials catalans als quals podien recórrer els nouvinguts. És de destacar aquesta mostra de solidaritat dels ja assentats i acomodats al Paraguai amb relació als paisans que arribaven amb les butxaques buides, tal com van avui els nostres a Catalunya i a altres ciutats d'Espanya.
 
En preparació a la festa de Nadal de 1914 es va nomenar com a director de cor Jaume Segalés; a canvi dels seus serveis va ser exonerat exonerar de la quota social i la consumició que fes al bufet. Ricart Comellas va donar una bandera de seda de les quatre barres i es va disposar en la sessió del 30 de desembre del mateix any que la mateixa onegés davant de l'entitat, juntament amb l'espanyola i la paraguaiana.
 
El local propi (Turó Corá i Iturbe) es va adquirir dels hereus de la família Bianchi, el 22 de maig de 1920. Va ser possible gràcies a un préstec atorgat per Rius i Jorba, i un altre per Angel Moreno. Van signar el contracte de compra venda: Estragués, Turró, Marsal, Escueliés i Bertó. El 1926 el Centre Català va rebre un préstec del consoci Isidro Ferrer per tal de cobrir un emprèstit, quedant el local social hipotecat al seu nom fins a la cancel·lació, al desembre de 1928.
 
El Centre Català d'Asunción celebrarà els seus 90 anys amb uns pocs catalans d'origen, però sí, amb centenars de fills, néts i besnéts de catalans que n’asseguren la continuïtat aportant saba nova a l'entitat pionera i fins fa poc temps, única entre les col·lectivitats regionals d'Espanya en el Paraguai.
 
 
Primer Consell Directiu:
 
President: Serafí Marsal
Vice-president: Joan Brossa
Secretari: Francesc Pamies
Vice-secretari: Santiago Puigbonet
Tresorer: Enric Clari
Bibliotecari: Ramón Sol
Vocals: Joseph Codina, Amadeu Gratacós
Francesc Cartañà, Ignasi Clari i Joseph Dalmau
 
 
Publicat al diari paraguaià ABC Color el 21/11/2004


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici