6 : Podrien haver participat els catalans en la construcció de les esglésies d’Aksum a Etiòpia?

Tenim notícia d’una ambaixada tramesa pel rei etíop Isac al rei Alfons el Magnànim que hauria estat rebuda cap al 1427 a València. L’any següent, el rei Alfons va respondre enviant-hi dos missatgers: Felip Faiadell, confessor seu, i Pere de Bonia, mercader, els quals tenien instruccions de pactar una aliança militar i una altra de matrimonial (el casament de la infanta dona Joana amb el rei Isac) entre tots dos reis. Anys més tard –no sabem la data exacta-, sabem de la tramesa a Abissínia per part del rei català d’alguns mestres artesans –13 segons sembla- en resposta a una demanda del rei etíop. No coneixem quina va ser la sort d’aquesta expedició. Més endavant, cap al 1450, tenim notícia d’un nou enviament d’artesans per part d’Alfons a la cort etíop. La imminència de la caiguda de Constantinopla en mans dels turcs va motivar l’enviament d’un nou ambaixador, Antoni Martínez, per concertar, segurament, una aliança antiturca. La presa de Constantinopla, l’any 1453, va obligar Alfons a replantejar la seva política oriental. Aquest fet i la seva mort, no gaire més tard, l’any 1458 van significar, segons sembla de moment, la fi dels contactes de la nostra monarquia amb Etiòpia. L’any 1521, l’ambaixador portuguès, el jesuíta Francisco Alvares, va fer una estada a la cort de l’emperador abissini. Segons explica a la seva crònica, encara hi va trobar dos catalans. També ens explica que quan els visitants admiraven les esglésies d’Aksum, els etíops exclamaven: “És obra dels blancs”. Per saber-ne més: • Francesco Cerone. La politica orientale di Alfonso di Aragona. Nàpols,1902. • Constantin Marinescu. Un roi de la Rennaissance, Alphonse d’aragon et de Naples, et l’Orient. 1923. • Ferran Soldevila. “Els catalans a les illes Afortunades i a la terra del Preste Joan”.
Revista de catalunya. Barcelona, maig 1925.

Armand Sanmamed