9 : Lluís de Requesens (1528-1576)

Noble i militar.   

Fill de Juan de Zúñiga i d’Estefania de Requesens, hereva del llinatge dels Requesens. Estefania s’havia de casar amb un Requesens de Sicíla per conservar la nissaga, segons el testament del seu pare. Tanmateix, Carles I tenia uns altres plans per a Estefania: s’havia de casar amb un noble castellà, Juan de Zúñiga y Avellaneda, segon fill del comte de Miranda. La mare d’Estefania, donya Hipòlita Ruiz de Lihori, es va resistir set anys a la voluntat del rei. Al final, però va haver d’acceptar el casament, amb algunes condicions: que Zúñiga es domiciliés a Catalunya i que el primer fill de la parella dugués el cognom Requesens.  

Tot i ser educat a la cort, on fou patge de l’infant Felip, Lluís de Requesens sempre es va sentir català, com es reflecteix en la correspondència que s’ha conservat de la seva mare. Es va casar amb una catalana, Jerònima Gralla, i va voler ser enterrat a Catalunya.  

Va ser qui, per manament de Felip I (II de Castella), va ostentar el comandament efectiu -el comandament de iure el tenia Joan d’Àustria, germanastre de Felip- e l’armada de la Lliga Santa durant la Batalla de Lepant contra els turcs. El desenllaç de la batalla va significar el final de l’expansionisme turc a la Mediterrània.  

Posteriorment va ser nomenat governador de Milà i governador dels Països Baixos on va intentar corregir els excessos del seu predecessor, el duc d’Alba. Profetitza al rei la pèrdua dels Països Baixos. 

Armand Sanmamed