11 : Francesc Aragó (1786-1853)

Nascut a Estagell, al Rosselló, el 1803 es trasllada amb la seva familia a Perpinyà, on estudia matemàtiques per preparar l’ingrés a l’Escola Politècnica de París i poder fer la carrera militar com a oficial d’artilleria. El seu origen rossellonès (és a dir, català) provocà la malfiança dels professors que van fer el posible per impedir que accedís a la carrera militar. Tot i això, gràcies al seu gran nivell i a uns exàmens brillants, Aragó va aconseguir iniciar la carrera d’armes.  

Aragó, però, va abandonar la carrera militar i, el 1805, va entrar com a secretari de l’Observatori de París, iniciant una carrera com a astrònom i físic que el duria a la immortalitat. El 1809, amb 23 anys, fou escollit membre de l’Acadèmia de Ciències de França. Admirat per la seva feina pel gran savi alemany Alexander von Humboldt, el qual reconeix constantment les contribucions d’Aragó a l’avenç de la ciència, especialment en el camp de l’òptica. Ambdós científics van establir una relació d’amistat fraternal, fins al punt que quan, després de la mort d’Aragó, es va decidir publicar les Obres completes del científic català, la introducció li va ser encarregada a Humboldt.   

Nomenat, juntament amb Jean Baptiste Biot, per completar els mesuraments del meridià, interromputs des de la mort de Méchain el 1804, el 1806 va marxar cap a la Península Ibèrica i, l’any 1808, es trobava a Mallorca quan el va sorprendre la guerra del Francès. Per les seves activitats d’observació i la seva condició de ciutadà francès, va ser pres per espia. Vestit de pagès, i gràcies al fet de parlar català, va salvar-se de ser linxat pels vilatans i va aconseguir fugir.  

Revolucionari, republicà convençut i antinapoleònic, Aragó, durant la revolució del 1848, va presidir la Comissió Executiva de la Segona República francesa, que dirigia de forma col·lectiva i igualitària, la política del país. Aragó va ser, doncs, cap de l’estat francès l’any 1848 i, per tant, copríncep d’Andorra. En aquest càrrec va contribuir a l’abolició de l’esclavatge a les colònies franceses. El seu nom és inscrit a la Torre Eiffel.

Armand Sanmamed