12 : Joan Orpí i del Pou (Piera, 1593-Barcelona -Veneçuela- 1645)

Va obtenir per concurs el dret a conquerir i governar el territori dels cumanogots a l’actual estat de Anzoátegui, a Veneçuela. Va iniciar l’expedició el 1632. La concessió, però, li va ser revocada i va haver de pledejar fins que el 1636 va aconseguir la confirmació del nomenament. El 1637, va reprendre l’exploració i la colonització. El 1638, va fundar la Nova Barcelona (l’actual Barcelona de Veneçuela), la més important de les nombroses poblacions que, arreu, duen aquest el nom de la capital catalana, i va batejar la seva jurisdicció amb el nom de Nova Catalunya, però les autoritats de la Corona no van ratificar oficialment el nom. Va morir l’1 de juliol de 1645. El 1654, la provincia dels cumanogots va ser abolida i el territori es va integrar dins de la jurisdicció de Cumanà.  

La presència catalana a la zona de Cumanà va ser imporatnt durant l’època colonial. Humboldt, quan hi fa cap el 1799, ja en dóna notícia i, també trobem referències interessants en els escrits dels francesos Depons i Dauxion Lavaisse que van fer estada a les costes veneçolanes a principis del segle XIX:  

“(…) els capitans catalans a Amèrica solen trobar molts compatriotes exercint el comerç, els quals reuneixen a l’honradesa l’amor al seu país i observen fidelment les obligacions de la més pura amistat, sota les més extravagants aparences. S’ajuden mútuament tot el més possible; són sobris, treballadors i honrats. Realitzen, generalment, les seves especulacions en comú. Per a una compra d’importància, no manquen mai tants catalans com divisions sigui possible (...). Un o dos catalans fan el tracte, mentrestant els altres callen; però en finalitzar, apareix el formiguer per a la partició. El prodigi d’aquesta fraternitat es deu, indiscutiblement, a l’idioma particular que es parla a Catalunya”.

Armand Sanmamed