17 : Joan Baptista Picornell i Gomila (1759-1825)

Nascut a Ciutat de Mallorca, va estudiar filosofia a la Universitat Lul·liana. Va treballar com a mestre d’escola i va ser autor de diverses obres de caire pedagògic. Es va graduar en medicina a París. Il·lustrat, francmaçó i activista polític, va traduir al castellà la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que va aparèixer en el document “Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano con varias máximas republicanas y un discurso preliminar dirigido a los americanos”. La importància d’aquest text rau en el fet que va servir d’ideari polític per a les primeres conspiracions hispanoamericanes.  

Va participar a Madrid en la Conspiració de San Blas, inspirada en la revolució francesa. Fracassada la conspiració, va ser desterrat a La Guaira (Veneçuela), on arribà el desembre de 1796 i fou tancat als soterranis del fort de la ciutat. A la guàrdia del presidi hi havia en Josep Rossinyol, natural de la Pobla de Lillet, amb qui va establir una bona amistat.   

Rossinyol va fer d’enllaç entre Picornell, que havia esdevingut un famós revolucionari, i elements vençolans descontents amb la situació del seu país, entre els quals destacaven Manuel Gual, militar, fill del també militar català Mateu Gual, que havia estat governador de la provincia de Cumanà i José María España, també d’origen català.  

Tots tres van preparar un pla per enderrocar el poder espanyol i proclamar la república a partir de la unió de diferents províncies veneçolanes, que comptava amb el suport de comerciants i altres grups socials, conegut per la historiografia com a Conspiració de Gual i España o Conspiració de La Guaira. Descoberts, Gual i Picornell van poder fugir, però España va ser capturat, penjat i el seu cos esquarterat.  

Més endavant, Picornell va col·laborar amb Francisco de Miranda en la lluita per la independència de Veneçuela. El 1811, constituïda la primera república veneçolana, Miranda el nomena intendent de la policia de Caracas. La reacció dels reialistes provoca la capitulació de Miranda el 1812 i Picornell ha de tornar a fugir, aquest cop a Nova York, on exercirà de metge. Va morir a Cuba el 1825. 

Armand Sanmamed